Jaume Matas va ingressar dimecres a la presó perquè va perdre unes eleccions. El PP es mostra tolerant amb la corrupció, però inflexible davant la derrota. El ministre d´Aznar va arribar per dues vegades al Consolat, i també repeteix a la presó. Cada vegada que s´esmenten les seves sis condemnes per corrupció de moment, els interlocutors s´embranquen en una discussió davant la dificultat de fixar la comptabilitat exacta.
El rebombori d´informacions sobre el cas Infanta obliga a tornar a les qüestions elementals. Es tracta d´un escàndol de corrupció del PP. Enlluernats per la brillantor de la reialesa, l´atenció se centra exclusivament a La Zarzuela. No obstant això, el càntabre Revilla acaba de confessar que va estar a punt de caure en les xarxes corruptes d´Iñaki Urdangarin. Tampoc va mossegar l´ham Pasqual Maragall, sondejat en un sopar amb el llavors duc.
En canvi, els populars Matas i Francisco Camps van caure de cara davant les exigències milionàries dels Borbó Urdangarin. I aquí ve l´explicació que el primer hagi desembocat en una altra presó, mentre que el seu col·lega valencià ni tan sols va ser imputat. Tant el president de la Generalitat valenciana com Rita Barberá seguien al poder. No havien comès el crim irredimible d´una derrota electoral.
Convé aprofundir en aquest apartat. Matas ingressa a la presó tot sol, es desmarca dels ors farallons del santoral corrupte de Nóos. El seu aïllament també simbolitza la seva condició de maleït. Ha estat l´únic responsable del cas Infanta que no ha merescut ni la reducció d´un àtom en la seva condemna.
Per ordre d´importància, Cristina de Borbó va veure reduïda la seva multa al Suprem a la meitat, perquè l´Agència Tributària no sap calcular impostos. Urdangarin es va beneficiar d´una retallada de cinc mesos, i el bromista Diego Torres amb correus comprometedors per a La Zarzuela va rebre una rebaixa de tres anys.
Del quartet titular, només Matas s´ha quedat sense descompte. Podria ser degut a la magistral ponderació de l´Audiència de Palma, però en aquest cas caldria explicar les altres correccions. En el seu primer viatge al Suprem, el ministre d´Aznar va obtenir un encongiment de condemna de sis anys a nou mesos, a prop del rècord mundial. No és d´estranyar la crisi de la redactora de la sentència inicial.
Atès que l´assignació de penes no és matemàtica, la immutabilitat de la condemna del ministre d´Aznar està tan lligada a la seva quota de culpabilitat com a la minva de la seva influència. Els Borbó Urdangarin continuen sent germans, cunyats, fills i gendres de Reis. El professor Diego Torres amenaça des d´anys enrere amb el seu arsenal nuclear. Matas no té ningú, cinc anys enrere comptava amb l´auxili d´un ufanós Eduardo Zaplana, amb perdó. A propòsit, quants ministres de l´aznarisme han d´entrar a la presó per concloure que el PP va regenerar Espanya a cops de corrupció?
En el seu pitjor moment, Matas es retroba amb la seva enemiga número u. També Maria Antònia Munar va viatjar a Madrid sense padrins, i la seva condemna més que justa no va inspirar ni un polsim de commiseració al Suprem. En el cas de Can Domenge, i quan l´eterna presidenta de Mallorca va voler refugiar-se en el fet que l´encarregat dels assumptes urbanístics era Miquel Nadal, l´altíssim tribunal li contradeia literalment que a aquestes altures ja no hi havia lloc per a subtileses. Ella manava, i llestos.
Si les proves aportades fins ara sobre la relació entre Matas i el Suprem semblen insuficients, cal retrotraure´s a principis de segle, aprofitant que la collita de casos de corrupció del PP és inesgotable. Per aquelles dates, la fiscalia del Tribunal Superior va instar en repetides ocasions el Suprem perquè imputés el polític mallorquí pels casos Bitel i Mapau. Tots els intents perquè s´actués contra el primer ministre i després president autonòmic, van resultar infructuosos. Doncs bé, qualsevol persona que intervingués com a acusador, defensor o jutjador en els escàndols d´espionatge polític i de compra de vots amb fons públics, testifiqués que les proves eren més aclaparadores que les recollides amb notable afany i èxit per la parella avui divorciada de Castro i Horrach. Tots els caiguts són iguals davant la llei.
