Pretés fi de l'ocupació il·legal d'habitatges

És de reconèixer la iniciativa del PDeCAT en aquesta reforma i als seus diputats al Congrés i que la mateixa no va dirigida a qui no paga un préstec hipotecari ni un lloguer, de manera que els grans propietaris de finques, com els bancs, no podran acollir-se a la modificació d´aquesta normativa i continuaran regint-se per la norma fins ara vigent.

Resulta inqüestionable l´increment exponencial que el fenomen de l´okupació ha tingut a Espanya al llarg dels últims anys, amb especial intervenció de les màfies, cosa que, però, no ha passat en els països del nostre entorn. Així, per citar exemples, a França o Alemanya, amb diferents matisos, prou una denúncia perquè la policia desnoni immediatament un immoble ocupat; a Itàlia un judici ràpid permet el seu desnonament en un període de temps raonable. A Espanya res d´això nalés possible davant la incredulitat del ciutadà mitjà.

A partir d´ara, es pretén un canvi important en les regles de joc. La figura del «desnonament exprés» que introdueix la nova reforma escurça els terminis a un màxim de 20 dies, abarateix el cost del procediment i pretén posar fi a la situació plantejada per l´ocupació indiscriminada d´habitatges, si bé, s´ha d´avançar, que no aquesta reforma no buidarà totes les propietats okupades ni garantirà un habitatge a les famílies vulnerables que recorren a l´ocupació d´habitatges per necessitat, entre altres raons.

Ningú oblida ni discuteix l´art. 47 de la Constitució espanyola, que plasma el dret de tots els ciutadans espanyols a gaudir d´un habitatge digne i adequat, però aquest precepte ha posar-se sempre en relació amb l´art. 33.1 que reconeix el de la propietat privada.

El que es posa en qüestió és la resposta dels poders públics als mandats constitucionals i la inseguretat jurídica que aquesta manca de resposta provoca.

És per això, que, donada aquesta situació, el poder legislatiu ha aprovat una reforma de gran calat polític, més efectista que efectiva, només en l´àmbit civil i que, esperem que a la pràctica tingui el resultat esperat, ja que de nou, tinc la impressió que, com ja ha passat en anteriors ocasions, el legislador oblida que el problema no és tant de caràcter procedimental com endèmic, derivat del deficient funcionament de l´Administració de Justícia, conseqüència fonamentalment de la manca de mitjans de què disposa. Com ja he dit en anteriors ocasions, si un Jutjat funciona malament, poc o gens s´agilitzaran aquests procediments per molt que es canviïn les lleis processals, ja que, de res servirà el nou sistema si des de la simple presentació d´una demanda fins a la seva admissió transcorren diversos mesos i el mateix nombre fins al seu primer intent de notificació.

Com a aspectes positius, la reforma afecta als habitatges la titularitat sigui d´una persona física, una entitat sense ànim de lucre o fons d´inversió que tinguin com a finalitat el lloguer social dels immobles. Cal destacar que, els serveis socials no seran inclosos en el procediment d´ofici, de manera que, seran els interessats els que hauran d´acceptar la seva participació en el procés civil perquè puguin intervenir-hi. A més, no es garanteix una alternativa habitacional per als afectats. Fins ara, aquesta opció era decisió dels serveis socials d´acord a cada cas en particular, sense existir una norma comuna per a tots els processos.

Ha de posar-se en relleu, també, que la reforma tampoc inclou mesures concretes per afrontar els casos en què es trobin immerses persones en situació d´especial vulnerabilitat. Dins d´aquest col·lectiu s´emmarquen les persones que reben la Renda Mínima d´Inserció o que no poden accedir a aquest tipus de prestacions, els joves majors de 18 anys i menors de 30 que procedeixen d´algun tipus d´institució de menors, drogodependents, interns de centres penitenciaris o famílies que, d´acord amb el que estableixen els treballadors socials, tinguin aquesta situació i també ho són aquells procedents de centres d´allotjament preventiu o serveis de prevenció o inserció social.

Presentada la demanda el jutjat ha d´exigir als qui constin com els ocupants de l´immoble, que justifiquin la titularitat del mateix, és a dir, com és el dret que esgrimeixen per ocupar l´habitatge. En cas de no aportar aquesta documentació, o no acreditar el dret, el Jutjat d´ordenar mitjançant el lliurament immediat de la possessió de l´habitatge al seu legítim propietari. La novetat en aquest punt és que no serà necessari que transcorre el termini de 20 dies, fins ara obligatori, per a l´execució. La sentència estimatòria de la pretensió de desnonament, permetrà la seva execució, prèvia sol·licitud del demandant, sense necessitat que transcorri aquell termini que contemplava l´art. 548 LEC.

A la banda negativa o fosca, cal dir que l´aprovació legislativa va ser molt ajustada, el que determina que no totes les forces polítiques estaven a favor d´aquesta reforma, de manera que, la marxa enrere està en l´àmbit del possible.

Sospito que els problemes de notificació, a qui no obri la porta, o als ocupants que vagin canviant d´habitatge, plantejarà que la rapidesa que vol impregnar la reforma no ho sigui tant i que, la tutela judicial efectiva, vulgui assegurar-se qui són els veritables ocupants de l´immoble.

La reforma, en la voluntat de deixar fora els anomenats «fons voltors», deixa fora, amb caràcter general a les persones jurídiques, de manera que planteja el problema de si les petites empreses constructores i promotores que es van quedar habitatges sense vendre, es poden acollir a aquesta nova llei. La reforma, sense pretendre-ho, divideix els propietaris entre primera i segona, segons puguin o no acollir-se a la reforma.

A veure què passa...