Es muy emocionante pasear. Tal és el primer vers d'un poema de John Ashbery que m'ha vingut a la memòria al parc, a primera hora del matí. Passejar és, en efecte, molt emocionant. I molt senzill, com el vers del famós poeta: quatre paraules res més, i de les de cada dia. Camino escoltant la ràdio, on acaben de dir que avui, a les vuit del matí, Iñaki Undargarín ha ingressat pel seu propi peu a la presó de Brieva, Àvila. Mentre ell es dirigia cap a la seva cel·la, jo avançava a pas ràpid cap a l'horitzó. L'esmentada presó, de dones, té unes poques cel·les per a homes, totes buides fins a l'arribada d'Undargarin, i un pati de 25 metres de llarg. El pati. Desconnecto del que diu la ràdio i penso en el pati mentre les meves esportives trepitgen la gespa. A la casa de la meva infància hi havia un pati de ciment trencat. Estava trencat el ciment i estava trencat el pati. Quan jo vaig néixer, ja estava tot trencat.
Els patis, encara que no es facin servir, es trenquen perquè els seus materials es contrauen amb el fred i es dilaten amb la calor. Mancant, en fi, de les condicions d'elasticitat necessàries per suportar aquests canvis, s'esquerden com els talons secs. M'he recordat dels talons perquè he vist a una noia recolzada en un arbre aplicant-se una crema hidratant al taló del peu dret. Quan arribo a la seva altura, dic: Clivelles? Sí, diu ella, és una llauna. Ve a córrer cada dia i ens creuem al mateix lloc i a la mateixa hora perquè tots dos som molt puntuals. Més enllà, m'aturo uns instants a contemplar un formiguer en què, malgrat com d'hora és, ja es percep molta activitat. No sé a quina hora obren i tanquen els formiguers, la veritat és que prescindeixen dels horaris del comerç.
Sembla una escena de delirium tremens: un forat practicat al terra del qual entren i surten desenes d'éssers vius minúsculs. Un grup d'aquests éssers arrossega cap al forat un cuc de terra el cos del qual encara batega. Les formigues s'alimenten de plantes i llavors, però de tant en tant, si sorgeix l'oportunitat, es permeten una bona dosi de proteïnes. De sobte, torno a la ràdio, on segueixen amb Undargarin. Veig el pati trencat de la seva cel·la sense deixar d'observar les formigues. Es muy emocionante pasear.
