El tribunal de Navarra que ha decidit la llibertat condicional de La Manada potser és un escamot feminista camuflat, com el que va condemnar-nos per abusos i no per violació; i el magistrat discrepant que volia absoldre'ls potser és el més feminista de tots. Gràcies a ells, la ràbia amagada ha sortit al carrer, el crit reprimit s'ha escapat de les goles, les simpaties i les complicitats s'han expressat sense embuts, el 8 de març del 2018 ha estat una jornada històrica després de la qual res no serà igual i, sense donar-li més importància de la que té però sense prendre-n'hi, un 65% dels ministres de Pedro Sánchez són dones.

La llibertat provisional als de La Manada, a més a més, arriba just quan per totes bandes sonen alabances al sistema judicial espanyol per haver fet entrar Iñaki Urdangarin a la presó. «Això demostra que la Justícia funciona», afimen polítics que quasi totes les espècies, amb la salvetat dels podemites i alguns perifèrics. Populars de Soraya i de Cospedal, riveristes, socialistes de Sánchez o de Susana, tots celebren que han trobat la prova de la igualtat ciutadana davant les togues. De fet, s'agafen on sigui per desautoritzar les acusacions d'injustícia per la situació dels independentistes catalans presos. Doncs vet aquí que el tribunal navarrès els acaba de desmuntar la paradeta argumental. Els abusadors convictes poden sortir de la presó a temps de tornar a participar als Sanfermines on van cometre el seu delicte, i mentrestant Junqueras, Forcadell, Sànchez, Cuixart, Bassa, Forn, Turull, Rull i Romeva veuen negades un cop i un altre les peticions de llibertat perquè el jutge hi sospita una possibilitat «de reiteració delictiva».

La reacció a aquesta ordre de llibertat està a l'altura, en volum d'indignació, a la que va motivar la sentència inicial, amb la diferència que el Govern espanyol ha canviat. El mateix dijous la nova ministra de Justícia, Dolores Delgado, va afirmar que «calen reformes mentals» a la judicatura: formació per canviar mentalitats. Els professionals de la toga es queixaran de les pressions i dels judicis paral·lels i no mancaran catedràtics que justificaran tècnicament la resolució. Res d'això no anul·larà el fet esdevingut: han tornat a encendre el carrer; alimenten un moviment que tard o d'hora modificarà les lleis i la manera d'aplicar-les. Per molt que la màquina més lenta de l'Estat sigui també la més morosa a l'hora de posar-se al dia i entendre que els temps no estan canviant sinó que ja han canviat.