D ençà de l'aparició de la greu crisi econòmica de finals del 2007, el fenomen del cooperativisme, com a eina d'economia social saludable i beneficiosa per a molts treballadors, condemnats a l'atur pel tancament de les seves empreses, malgrat la seva experiència, coneixement i vàlua, ha tingut un cert impuls. Però com sempre passa, en temps de necessitats i problemes, sempre hi ha qui, abusant de la necessitat aliena, utilitza fórmules legals per a finalitats lucratives fraudulentes i injustes. I en aquest terreny del cooperativisme, s'han fet i s'estan fent barbaritats per abusar dels suposats «cooperativistes», imposant-los condicions de veritable explotació.

En alguna altra ocasió m'he referit a les falses cooperatives, com alguna de l'activitat d'indústries càrniques a la nostra província de Girona. La manca de controls efectius per part de les administracions han permès i consentit que algunes d'aquestes «cooperatives», explotin i abusin dels treballadors de manera indecent.

Com diu l'associació internacional de cooperatives, una cooperativa és una associació autònoma de persones que s'han unit de manera voluntària per a satisfer les seves necessitats i aspiracions econòmiques, socials i culturals en comú, mitjançant una empresa de propietat conjunta i de gestió democràtica. També cal tenir en compte que els principis cooperatius que han d'inspirar l'activitat de les cooperatives, i que es recullen a la llei reguladora d'aquestes, són l'adhesió voluntària i oberta; la gestió democràtica per part dels socis; la participació econòmica dels socis; l'autonomia i la independència; l'educació, la formació i la informació; la cooperació entre cooperatives, i l'interès per a la comunitat.

He pogut comprovar que alguns treballadors, fins al moment de ser acomiadats o de veure rescindit el seu contracte, no s'havien assabentat que ells no eren considerats treballadors per compte aliè, sinó treballadors autònoms, socis de la fantasmagòrica cooperativa. Però curiosament, la persona que dirigia l'empresa i que s'embutxacava els beneficis de la suposada cooperativa, «ben assessorada» per algun entès en enginyeria jurídica, havia preparat tot el paperam, i havia fet subscriure als ignorants i indefensos treballadors tota una sèrie de documentació que res tenia a veure amb la realitat. Fins i tot els havien fet subscriure un suposat crèdit per poder fer l'aportació inicial i així passar a ser cooperativista. És a dir, que només de començar ja eren deutors de la «cooperativa». També els feien signar documents diversos, com l'alta d'autònoms o la suposada participació en la discussió de les teòriques juntes o assemblees de la cooperativa. La manca d'informació, la total manca de transparència i l'abús de la bona fe, amb el consegüent frau i abús de dret, estan a l'ordre del dia.

Seria d'agrair que la Inspecció de Treball i els responsables de les administracions públiques, en defensa de la legalitat, la decència i el respecte als drets dels que treballen per guanyar-se honradament la vida, perseguissin i solucionessin aquestes anomalies i il·legalitats antisocials. No es poden permetre aquests abusos, practicats per persones sense escrúpols i per assessors indesitjables, socialment i èticament reprovables.