L'independentisme orgànic, el que representen els partits polítics, pateix una mena de malaltia autoimmune: és víctima del seu propi sistema de defensa. Com més insisteixen els partits i les institucions en la reivindicació del que s'ha anomenat el mandat de l'1-O més queden en evidència i es veuen arrossegats cap a la irrellevància. L'independentisme va demostrar tant múscul organitzant la consulta com debilitats van evidenciar els polítics a l'hora de materialitzar-ne cap resultat. No resulta estrany que l'exconsellera Clara Ponsatí digui que la batalla posterior a la consulta es va jugar malament i es va perdre i que, anant més lluny, afirmi que la declaració d'independència del 27 d'octubre ni tan sols estava en els plans del govern i que va ser fruit de les desavinences entre les presidències de la Generalitat i el Parlament i entre els partits polítics independentistes. Amb tot plegat no resulta estrany que el president Quim Torra parli ara de crear un altre 1 d'octubre. Torra ha insistit des de la seva investidura a buscar un altre moment per materialitzar la independència de Catalunya, però mai fins ara havia relativitzat d'una manera tan evident el que va significar la consulta. La consellera Ponsatí ha concedit una entrevista aquesta mateixa setmana. El periodista li pregunta si hi ha un debat a l'independentisme entre els que volen estirar l'1-O i el 21-D i els que aposten per tancar aquesta etapa i governar l'autonomia. Ponsatí respon que no ha escoltat ningú defensar públicament la segona opció però que els comportaments demostren que és la més estesa. Per molt que puguin sorprendre aquestes afirmacions i el posicionament del president Torra cal entendre que són qüestions de pura supervivència.
