Corria una teoria sobre els cicles o etapes de la civilització humana. Eren quatre: primera, l'època dels pobres miserables, terrible lluita per la vida, allò dels paleolítics. Segona, l'època dels guerrers, quan alguna autoritat arriba a l'autoritarisme, temps de càstig si l'altre pensa diferent. La tercera època seria la dels intel·lectuals i científics, el regnat de la tècnica, dels qui conxorxen sovint amb els guerrers i es parteixen els poders. Finalment, la quarta seria l'època dels adquiridors i acaparadors, gent rica, època que porta un individualisme molt dur.
No seria correcte, ni prudent, judicar a on ens hem de catalogar o situar. Els antropòlegs i analistes -tanta companyia que ens fan a les tertúlies de la tele- s'hi trencarien el cap.
Els símptomes d'una època determinada d'aquelles quatre poden desorientar. Com ara, aprofitar-aprofitar seria signe de l'època dels pobres, però per exemple, el cas del mil·lenari aprofitament dels bolets és una veneració que els dediquem els catalans; és un germà petit del bosc, un subproducte, que per a nosaltres és un vertader tresor, la felicitat d'aficionats i gurmets. En canvi, a molts països menys desenvolupats que el nostre els bolets tenen un menyspreu absolut. Tan bé que els anirien.
Una altra contradicció la donen els «científics», amb invents que no són fiables. És el cas d'un tren japonès que ha de fer els 400 km per hora, sense rodes, flotant sobre unes ones magnètiques -més o menys es diu així, perdoneu- però pot originar malformacions genètiques als fills de les embarassades. Si l'època dels científics ha de portar aquestes incògnites potser ja anàvem feliços amb els nostres carrilets de via estreta.
Hi ha zones del planeta que són, sembla inevitablement, encasellats a l'època dels pobres miserables, la perpètua falta de mitjans. Chungungo és un poble de Xile on s'aprofita la boira: la converteixen en aigua, que és país de sequera, atrapen la boira amb unes xarxes especials; un metre de xarxa pot produir 4 litres d'aigua per dia; ja pensen convertir el desert del poble en terreny productiu. La riquesa de Chungungo es mesura pel nombre de bocois d'aigua que es tenen al davant de casa. Aviat ja plantaran el primer arbre. És un poble oficialment considerat com a «subdesenvolupat», però ha demostrat unes qualitats de gran qualitat científica.
Aquell encasellament de les quatre èpoques que dèiem més amunt, allò no funciona. Les èpoques, les societats, la geografia humana, el desenvolupament, els estímuls, les necessitats, tot se solapa i es relaciona, en el temps i en l'espai. Fem la prova amb una sola paraula de rabiosa actualitat. Ara mateix, hi ha unes situacions d'eufòria il·lusionada sota una bandera de tres continents que comparteixen un mar, i aquesta trobada conviu amb episodis cruels de víctimes que fugen de la fam que hi ha a les riberes del mateix mar. Una altra observació, hi ha pobles que s'omplen la boca amb l'augusta majúscula del Dret i dels drets, mentre estàn creixent els números indicadors de la diferència en la distribució de la riquesa. I ara mateix les terrasses dels creuers de luxe del millor sol de juliol contrasten amb les barques de plàstic a la deriva, a punt de punxar per sempre. Aquella paraula actual és Mediterrani.
