D'aquí a dues dècades, al zoo de Barcelona no hi haurà ni trompes d'elefant, ni banyes de rinoceront, ni gepes de camell, ni ratlles de zebra. L'any 2031, una gran part de les espècies exòtiques actuals hauran desaparegut substituïdes per fauna autòctona.
La maniobra respon al canvi de consciència col·lectiva, a la nostra empatia creixent cap als pobres animals captius, que no té res a veure amb la curiositat que provocaven l'any 1982, quan es va inaugurar el parc municipal. Tot aquest procés està molt ben recollit a De les gàbies als espais oberts, el llibre de Miquel Carandell Baruzzi, que ofereix dades sobre el zoo poc conegudes i sorprenents.
El polifacètic Francesc Darder va ser el primer director del Zoo. El jove veterinari va concentrar un nombre important d'espècies diferents en un espai reduïdíssim. Aleshores, l'estrella era l'elefant Baby; el qual, amb el pas dels anys, es va acabar convertint en l'Avi.
Com que, fins al 1927, l'entrada era gratuïta, Darder es va empescar uns sistemes d'autofinançament un pèl estrambòtics, com posar a la venda els ous de les gallinàcies i d'altres aus. De fet, els animals engabiats també es venien: un os costava 1.000 pessetes; un camell, 1.500, i l'elefant, 20.000. Si ho preferies, sempre podies esperar que estiressin la pota i comprar-te'ls dissecats. Devien ser més barats.
Alguns dels mètodes de Darder em fan pensar en P. T. Barnum, l'empresari ianqui que assegurava que el millor art era fer feliç la gent. Potser sí; potser alguns burgesos eren feliços si podien tenir un os momificat al rebedor per mostrar-lo a les visites.
