El dietari

A Girona s´han multiplicat els riscos de topar amb algun giny en moviment com patinets, segways, monopatins, patinets elèctrics... Moure´t per determinades zones de la ciutat t´obliga a desenvolupar visió lateral i posterior per poder sobreviure. He de reconèixer que el patinet elèctric em té fascinat i quan en veig passar un m´entren ganes de demanar-lo per pujar-hi.

Sigui com sigui, com es va fer amb la bicicleta -amb relatiu èxit perquè molts continuen fent els que els rota-, urgeix que les ciutats ho regulin abans que anar a peu es converteixi en una activitat molt perillosa.

Diumenge - Porcs de Sant Joan

He passat la revetlla de Sant Joan assegut en una terrassa de Llançà, que a efectes acústics ha resultat tan bestial com estar tombat en una muntanya de Bagdad mentre el Bush de torn la bombardeja. I quan a sobre no tens l´oïda en condicions és una tortura. Està clar, però, que com deia l´àvia, qui no vulgui pols que no vagi a l´era.

El que cada Sant Joan em deixa més preocupat és com de porcs ens estem tornant. Ja no només deixant platges i carrers plens de residus pirotècnics que, amb tota normalitat, podríem recollir. Les platges han quedat plenes d´embolcalls de menjar (un sandvitx pot anar dins d´una bossa de plàstic, dins d´una caixa de plàstic i embolicat en film de plàstic), gots, envasos i restes de síndries i melons. Donant per fet que l´endemà una legió de la brigada de l'ajuntament de torn es llevarà a les sis per deixar-ho tot net per donar pas a les tovalloles.

Dilluns - Nous rics

A propòsit de l´AVE, el Tribunal de Comptes de la UE ve a dir que Espanya és un país d´insofribles nous rics. Posa en relleu la ineficient planificació, els sobrecostos, els retards en les obres, una alta velocitat que no és alta, línies infrautilitzades o una interconnexió amb França volgudament ineficient. Un informe demolidor, tot i no entrar a fons en els casos de corrupció que ha generat, i en el fet que s´hagi convertit en un viver de vots per al partit de torn que impulsi línies fantasma.

Dimarts - Visió i romanticisme

Aquest estiu es tornarà a comercialitzar l´aigua de Vilajuïga, després que la planta, situada en un edifici modernista que va anar agafant l´aspecte decadent del castell d´Eduardo Manostijeras, tanqués fa un any. Ho va fer després d´una centúria envasant aquesta particular aigua de picant lleuger, que els que la tastaven per primera vegada creien que estava esbravada. En realitat no li afegeixen gas.

L´ha ressuscitat Grífols, la multinacional del plasma, en una decisió en què han reconegut que hi ha un cert component romàntic. Però no ens enganyem, amb voluntat de fer diners, perquè les empreses no tenen per costum perdre´n. Han fet una inversió important i semble tenir un bon pla de comercialització. Qui sap si per acabar convertida en un producte d´aquests que ara li diuen prèmium.

En negocis, allò romàntic ha d´anar associat forçosament a una raonable facturació. Simple supervivència.

Dimecres - Pistoles elèctriques

Els Mossos comencen la implantació de les pistoles elèctriques (serveixen per atordir i immobilitzar) a les comissaries de Girona, Blanes i Figueres. És una prova pilot per implantar-les a la resta de Catalunya a principis de setembre.

L´adquisició per part dels Mossos de les pistoles conegudes com a Taser (és la marca), no està absenta de crítiques. Com tot a Catalunya, on a vegades sembla que es vulgui una policia sense que sembli policia, polítics que no semblin polítics... L´excés de debats sovint ens situa en laberints impossibles, quan en aquest cas s´han pres mesures que en altres indrets ni tan sols entendrien, com ara que quan s´usi s´hagi d´enregistrar en vídeo l´escena o portar dins del cotxe patrulla un desfibril·lador mòbil.

Dijous - Fem ràdio

No m´he cregut, fins que ha passat, que Fem Girona, la ràdio d´Eduard Cid, Julià Bernabé i Sònia Tubert, desaparegués de la manera que ho ha fet, deixant orfes uns oients fidels a la manera de fer ràdio que des de fa quatre dècades simbolitza a Girona un apassionat del mitjà: l´Eduard Cid, qui la ciutat ha pogut escoltar des dels anys 80, quan portava els informatius de la vella Ràdio Grup (del GEiEG) del carrer de la Creu, amb Xavier Dunjó a càrrec dels esports i Salvador Carral i en Paco Maco fent els espais d´entreteniment. Cid va trobar fa molts anys en Julià Bernabé el soci perfecte. Fins al punt que era difícil topar pel carrer o en un esdeveniment amb un dels dos anant sense l´altre.

Tanquen perquè l´Ajuntament pretenia que funcionessin amb 30 mil euros anuals, fet que només ens ve a dir dues coses: que són uns ignorants de categoria o que des d´un principi han buscat que algú altre agafi les regnes de la ràdio municipal. No trigarem massa a saber-ho.

Divendres - Premis camuflats

Sense necessitat d´entrar en el fons ni les raons, la celebració dels actes de la Fundació Princesa de Girona, a Girona o província, no té cap sentit, si és que mai l´ha tingut. Si ja era qüestionable la seva celebració en un auditori bunqueritzat i vigilat per helicòpters i legions de policies, celebrar-ho de forma quasi clandestina, camuflats en un establiment de casaments enmig del camp, portant-hi figurants, ignorats per les institucions locals, mentre es reivindica «una Catalunya de tots», resulta molt estrany i dubto que aporti massa res a la imatge de la institució que representa.

Aquesta Fundació va néixer amb l´objectiu de fer més amable a Catalunya la figura de l´aleshores príncep. Potser és hora que passin balanç sobre els compliment d´aquest objectiu.