Solien passar aquells dibuixos animats a tot hora. Encara avui, quaranta anys més tard, se segueixen emetent per televisió. Es tracta de la famosa Pantera Rosa (Pink Panther), que en el present parla i té un Estel de la Fama a Hollywood amb les seves petjades estampades. Hi havia un capítol especialment en què la Pantera Rosa es trobava amb un obrer que pintava una casa de blau. Ella, fan del rosa, li canvia el cub de color. S´inicia així una veritable batalla per pintar del color que cadascú vol. Com molts capítols del felí antropomòrfic, el que semblava voler retratar el seu creador, més enllà de la gràcia d´aquest, era el sense sentit de moltes de les nostres obsessions.
Una cosa similar succeeix, des de fa setmanes, amb diversos radars de les comarques gironines. Solc veure´ls diàriament, a la carretera que va de Girona a Banyoles, així com pels voltants de Figueres. Un dia apareixen pintats com senyeres republicanes, al següent dia, pintat a sobre, es converteixen en flamants banderes espanyoles, per tornar a canviar poc després. La lluita simbòlica que des d´un temps enrere té lloc a Girona, similar a la que s´expandeix per tot Catalunya, no s´atura. Aviat ho abasta tot generant polèmica, com les creus dels llacistes a les platges de la Costa Brava, o qualsevol mur disponible des de Portbou fins a dalt de la Garrotxa. Els balcons, els ponts, els pals del filat, les baixades per a minusvàlids a cada carrer de la ciutat, i un llarguíssim etcètera.
Diuen els semiòtics que no hi ha paraula, gest ni símbol que no representi un front de guerra, on el botí és el sentit. En periodisme, quan estudiàvem les primeres teories de comunicació, totes elles es basaven en el total poder d´un missatge manipulador, teories prehistòriques que aviat van quedar sense ús. No crec que el que busquen els uns i els altres fent aquestes pintades sigui manipular amb la seva presència als indiferents que resten. Es tracta més aviat d´encoratjar i no deixar caure la guàrdia els que ja pensen com ells.
Igual que amb el radars, sembla com si una facció voldria enterrar, callar, fer desaparèixer a l´altra. De retorn al capítol de la Pantera Rosa, l´homenet que pintava de blau, decideix enterrar en un pou tots els cubs roses, decidit a guanyar la batalla. Succeeix llavors que, com si la terra absorbís el color, tot el paisatge es torna rosa. A Catalunya el color que ho acaba de tenyir tot és, de moment, el de l´eterna disputa.
