03 de juliol de 2018
03.07.2018

Unes vambes grogues

03.07.2018 | 08:30

M'he comprat unes vambes grogues. L'anunci pot semblar intranscendent, però a la Catalunya llacista un detall aparentment sense importància com aquest marca la frontera entre optar o no a càrrec públic. Un observa com es van repartint càrrecs a tort i a dret, sense pescar-ne ni un, i ha de prendre decisions. Els llaços proliferen molt, la competència és alta. La roba interior costa de veure, requereix mostrar-la a qui té potestat d'atorgar el càrrec, i no és cosa d'entrar al despatx d'un conseller i abaixar-me els pantalons. Una camisa groga no la puc utilitzar cada dia, i menys a l'estiu. La solució eren les vambes. No eren cap ganga, 85 euros, però serà una inversió si al final assoleixo l'objectiu pel qual van ser adquirides, què dic adquirides, potser creades.

Ha sigut recuperar l'autonomia de tota la vida i començar a repartir càrrecs com si no hi hagués demà, atenent només al color groc. El crit «Burro l'últim» ha substituït el de «Tenim pressa». A la Catalunya llacista, els currículums no importen. Fa poc, Fabian Mohedano va ser contractat per a no sé quin consell, és igual, el que importa és el sou i treballar poc. Al currículum posava que és «treballòleg». No riguin, que això marca un abans i un després. Vol dir que al currículum un ja pot incloure bromes, collonades i insults a la intel·ligència, mentre tingui l'ànima groga. Ara bé, com que aquesta no es veu, millor dur també un llacet, una gorra, una corbata o unes arracades d'aquest color. O unes vambes.

Si jo fos dona –ningú no ha desmentit aquell càrrec d'ERC–, en faria prou de tenir bones mamelles per ser col·locada, potser no caldria ni que me les pintés de groc. No seré jo qui protesti per certa discriminació positiva. En lloc de lamentar la falta de mamelles vaig aconseguir vambes grogues, que tampoc no en tenia però es poden adquirir sense passar pel quiròfan.

La república pinta bé. En altres llocs, per posar-li despatx a algú, se'n valoren les capacitats, cosa que és discriminatòria perquè de capacitats, com de mamelles, no tothom en té. Aquí, col·locant a dit presidents com Puigdemont i Torra, es va enviar el senyal que d'ara endavant el més limitat pot accedir on es proposi. A Catalunya, tothom aspira a un càrrec. La república era això. Això, i unes vambes grogues.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit
Enllaços recomanats: Premis cinema