06 de juliol de 2018
06.07.2018

Santander

06.07.2018 | 00:24

Hi ha ciutats de les quals és fácil enamorar-se a primera vista. Sevilla, on vaig anar fa quinze dies, o Sant Sebastià, són dues d'aquestes. El que passa és que ja t'esperes l'enamorament. N'hi ha d'altres que, en canvi, et sedueixen amb el pas del temps. És el cas de Bilbao o, fins i tot, de Madrid. Ara bé, hi ha ciutats que, fora dels circuits turístics, allunyades de les guies, acabes dient: quina meravella. Em va passar l'any 2015 i m'ha tornat a passar ara a Santander. Feia anys que no veia una ciutat tan polida, neta, ordenada i civilitzada. Fins i tot en la conducció sembla que ets al nord d'Europa. La capital càntabra és una joia. La línia de platja que va del Sardinero al Centre Botín, la península del Palau de la Magdalena (el rei Alfons XIII dividia el seu estiueig entre Santander i Sant Sebastià), els jardins i zones urbanitzades, les places i carrers. Si a tot això li sumes que feia bon temps, el còctel és perfecte. A Santander hi viuen 171.951 persones i la comunitat ha viscut les seves grans crisis industrials de les quals s'ha anat recuperant. Els cursos de la Universitat Internacional Menéndez y Pelayo s'han convertit en un referent internacional, per on passen milers de persones. La imatge de la ciutat també està identificada amb el banc, que manté a la ciutat la seva seu fiscal i una important inversió en obra social i cultural. Santander i els seus voltants van ser lloc d'estiu d'importants famílies catalanes, i encara ho és. Sobretot a la zona de Comillas, on hi ha obra d' Antoni Gaudí. Val la pena recordar que l'exministre de Foment, potser el millor membre del gabinet de Mariano Rajoy, va ser alcalde de la ciutat: Íñigo de la Serna. Si no sap on anar aquest estiu, no descarti viatjar a Cantàbria. Mar i muntanya sense brutícia.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook