Aquesta setmana s´han estrenat algunes de les grans cites culturals de l´estiu a la Costa Brava, encara que ja fa dies que diverses propostes posen a disposició dels interessats una programació cada vegada més àmplia i diversa. I de fet sembla que també hi ha cada vegada més interessats, perquè l´augment de l´oferta va acompanyat d´un increment de l´assistència, tal com s´anuncia de manera habitual a l´hora de fer-ne balanç.
El primer gran Festival d´estiu a les comarques gironines a posar-se en marxa ha estat el de Peralada, que dijous celebrava el seu concert inaugural amb un Rèquim de Verdi que tenia un caràcter especial: servia d´homenatge a Carmen Mateu, la impulsora del certamen, que va morir el mes de gener passat. Carmen Mateu va ser una destacada mecenes i promotora cultural que va crear una cita artística de referència; i en la mateixa línia han treballat moltes altres persones que des de fa anys s´han convertit en els artífexs d´una espectacular programació cultural basada sobretot en la música i la dansa i que s´articula al voltant de tres grans cites (la ja esmentada de Peralada, a més del Festival Jardins de Cap Roig i del Festival de la Porta Ferrada de Sant Feliu de Guíxols), però que no s´acaba aquí en absolut, sinó que disposa també de molts altres certamens de llarga trajectòria (per exemple la Shubertíada de Vilabertan o els Festivals de Torroella de Montgrí, l´Issac Albéniz de Camprodon i el de Begur), i d´altres propostes més recents però ja plenament consolidades com Sons del Món, l´(a)phònica de Banyoles o el Portalblau de l´Escala. Són només alguns noms, és clar, perquè l´oferta completa de certamens d´aquestes setmanes a la Costa Brava és completament inabastable, i per la seva varietat i qualitat s´ha acabat afermant com un atractiu turístic més de la temporada d´estiu, ja sigui per a les persones que efectivament passen les vacances a casa nostra, com per als mateixos gironins que tenen a la seva disposició unes propostes que d´una altra manera serien impensables. Plácido Domingo, Sting, Santana, Macaco, Luis Miguel, Rufus Wainwright, Carla Bruni, Ricky Martin, Adrià Puntí, Joan Manuel Serrat, Loquillo, Joan Baez, Andrea Bocelli, Pablo López, Joan Dausà, Gloria Gaynor, Estrella Morente i tants i tants altres artistes configuren un enorme ventall de possibilitats capaç de satisfer totes les sensibilitats. I si bé durant uns anys es va posar en dubte si aquest model seria assumible, sembla que els fets estan evidenciant que sí, que ho és, i que se´n pot treure encara més rendiment si se sap apostar per la qualitat i aprofitar la diversitat.
