La selecció espanyola va quedar sorpresa, igual que l´afició, quan els russos la van eliminar. El partit va ser horrible per a les dues parts però, al final, va ser la decidida tècnica de no jugar gairebé a res la que va vèncer. Mentre el partit esdevenia infumable, vèiem com l´estratègia russa de regalar ostensiblement la pilota consumia la moral dels que la tenien. Cada vegada més inutilitzats amb l´impossible intent de fer alguna jugada d´atac amb condicions. Els russos, disciplinats com un batalló, l´entrenador és coronel, en cap moment no van trencar el mur d´arran d´àrea. El temps passava i la inanició dels russos es va encomanar dels espanyols, que es van convertir en un equip mediocre, del qual cap figura no era capaç de trencar la duresa i la crueltat d´un destí que amenaçava amb una desfeta fenomenal. Potser, el més destacable de l´expedició espanyola va ser el cas de Manolo «el del bombo». No li deixaven entrar l´instrument als estadis i ell, plorant, escrivia a Vladímir Putin i demanava que el rei d´Espanya s´involucrés en una qüestió tan important. Per altra banda i després de veure com Messi navegava en un fangar d´incompetència també va ser molt interessant contemplar l´excel·lent actuació de Maradona. Un home que a la llotja saltava, ballava, s´adormia i estava a punt de tirar-se rostos avall. La incontinència d´un líder. Al final, caigut gràcies a la seva pròpia gloria, el van ajudar a entrar al backstage. Llavors, va córrer la brama que havia mort. Mentrestant, la selecció argentina se n´anava a fer les maletes. La seva participació al mundial havia estat penosa i Messi havia perdut, segurament, la darrera oportunitat de guanyar un mundial. Un altre destí cruel.
