Fa uns mesos, un conserge de Canàries va tornar un maletí amb 9.000 euros. El 2016, un usuari del metro de Barcelona va tornar una cartera amb més de 7.000 euros. Poc abans, un electricista de la brigada municipal gironina va fer el mateix amb un maletí que contenia més de 14.000 euros. El propietari del maletí va agrair el gest pagant un cap de setmana d'hotel al seu salvador, i la seva família. Qui això escriu, va tornar una cartera, trobada en un dels museus d'una ciutat europea, que contenia més de 200 euros, força més, a banda de documents personals.

Contra la imatge general que la gent és aprofitada, oportunista i sense escrúpols, les excepcions mostren la nostra vessant més solidària. Perquè et poses en el lloc de la persona que ha perdut part de la seva història personal. Independentment del poder adquisitiu d'aquesta persona, a vegades hi ha gent que porta força diners en un moment concret, però no vol dir que sigui ric, sinó que ha venut una propietat, o li cal liquiditat per fer una compra.

També hi ha un tema moral, de tranquil·litat personal i deure ciutadà. Acostumats a un entorn a nivell polític en el qual un determinat senyor fa carrera perquè la seva dona és secretària d'un capitost important, o que aquella altra personalitat té una trajectòria basada, no pas en els mèrits i coneixements, sinó en els contactes; quan veus que hi ha tantes injustícies, tens la seguretat que una manera d'actuar correcta t'ajuda a ser millor persona. Actues així per ser tu mateix. Diguin-li consciència. Una de les sèries espanyoles de més èxit, La casa de papel, la sèrie més vista a Netflix, venuda a mig món i que a Turquia es va prendre com exemple de resistència contra el seu govern dictatorial, mostra com uns atracadors prenen uns ostatges a la Fàbrica Nacional de Moneda i Timbre. La gràcia és que allò que pretenen és exercir d'Estat: volen fer bitllets, i quedar-se'ls. No és un robatori convencional, o fins i tot podria no ser un robatori. I algú l'entendria com un acte de lluita contra el poder.

Tornant al tema de les bones accions, molts de nosaltres, sants innocents, creiem que una bona acció, decantarà definitivament el nostre karma personal. Això, ves per on, mai no es fa real. Però aquí seguim. Esperant, sense desesperar-nos, la bona sort que mereixem.