14 de juliol de 2018
14.07.2018

Altres

14.07.2018 | 07:08

Es diu que un torna a néixer quan sobreviu a un accident greu, a una malaltia seriosa o a l'explosió d'una bombona de butà. Una metàfora. No obstant això, els nens de Tailàndia atrapats en les profunditats de la terra han tornat a néixer de manera literal. Els ha parit una gruta amb l'assistència d'un equip d'especialistes perquè es tractava d'un part múltiple i d'alt risc. Per arribar a l'exterior han hagut de recórrer quatre quilòmetres d'estretors, enfonsar-se en el líquid amniòtic dipositat per les pluges en aquestes galeries subterrànies, i adaptar el seu cos a les irregularitats d'unes entreteles de caràcter orgànic. La cova que els va segrestar els ha retornat a la llum perquè siguin uns altres diferents dels que va parir la seva mare. Ja res no serà igual per a ells. Mai. Durant la resta de la seva vida recordaran aquells dies en què van estar gairebé morts, amb poc oxigen, famolencs, sense llum, a l'interior de l'úter des del qual han tornat amb sorpresa a la vida.

«Sense llum», acabem de dir com si dues paraules fossin suficients per descriure el grau de foscor en què es van precipitar. Però sense llum vol dir sense llum, percebent el mateix amb els ulls tancats que amb els ulls oberts. Potser se'ls freguessin amb els punys per percebre almenys els asteriscs lluminosos que produeix el cervell quan pressionem els globus oculars. Convertits en paquets, toparien entre si, com bessons, sense reconèixer-se. Plorarien potser en el moment de palpar-se el cos per certificar la seva existència. Els peus, les cames, el tronc, el coll... Potser recordaran les lliçons d'anatomia a les quals no havien prestat prou atenció a la classe de Ciències Naturals. Nou dies apretats uns contra els altres, sense menjar, encara que aclaparats per les necessitats fisiològiques pròpies de l'aparell digestiu.

Tenien les paraules. Les paraules, en les situacions límit, serveixen per veure-hi. Segurament «veien» a través de les paraules que s'intercanviaven com a objectes. Les paraules, quan no queda una altra cosa, es converteixen en coses. I d'aquesta manera es van anar coent, fent, espessint-se com fetus a l'interior de la mare. Els que els van veure treure per la boca de la cova van suposar que eren els nens perduts. Però ja eren uns altres.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook