14 de juliol de 2018
14.07.2018

Cartes

14.07.2018 | 07:08

Fins sempre, Assumpció
J. Víctor Gay Girona
Va encertar l´Albert Soler en definir l´Assumpció Nicolazzi (e.p.r.), com «l´ànima de l´Hotel Peninsular».
No es pot entendre l´hostaleria a la ciutat de Girona sense incloure l´establiment degà del sector i de la família que d´ençà de 165 anys l´ha comandat. El testimoni ha passat ara a la cinquena generació, i que sigui per molts anys. És habitual que quan ens demanen informació sobre els hotels de la localitat on residim, no sempre podem donar raó precisa: Quants gironins i gironines han residit en un d´aquests establiments? Tal volta en el nostre cas sigui un «mèrit» haver-ho fet en el Peninsular en una data personal molt viva. Responia també a la sincera amistat amb el matrimoni, Juli Lara/Assumpció Nicolazzi, que anava més enllà de les respectives professions.
La millor mostra d´aquella relació sostinguda va ser la confiança que ens va fer l´Assumpció en encomanar-nos la redacció del llibre: El Peninsular (1853 – 2003). Memòria d´un hotel de Girona), en la fita dels primer cent-cinquantè aniversari de la fundació de l´establiment, ara fa quinze anys.
Vàrem optar pel model de conversa, possiblement el més periodístic. En el decurs d´un any, cada tarda dels dimecres es va anar teixint el text i gosaria dir que també es va refermar aquella amistat i sinceritat, a base de cafès sense sucre (els meus) i d´aigües minerals (les d´ella). Cada setmana, un capítol de conversa i la següent es lliurava en paper. Era com fer «el deber». Va ser un any inoblidable. Conversàvem envoltats dels llibres de la fabulosa biblioteca de temes gastronòmics que havia forjat el seu marit, Juli Lara i Sitjar que, entre altres moltes iniciatives empresarials i cíviques, va promoure amb altres professionals gironins, l´Escola d´Hostaleria. En ell es complia, una vegada més, aquella realitat que darrere de cada gran home hi tenim una gran dona, l´Assumpció.
D´aquells diàlegs en fèiem memòria al menys en dus dates: el 15 d´agost, el seu sant i el 13 de desembre, el seu aniversari. Repassàvem l´actualitat, sempre a l´entorn d´un cafè (sense sucre) i de l´aigua mineral. Ho fèiem, naturalment, en el ressuscitat Savoy. Els temes eren: l´actualitat política municipal, l´Assumpció no oblidava la seva etapa de regidora, la parroquial, era una fidelíssima del Mercadal, li venia de família, del seu gremi i fins del periodístic i naturalment del Peninsular i dels seus nebots que hi segueixen. Aquest hotel ens ajuda i no pas poc a entendre com s´ha forjat la ciutat de Girona.
Assumpció: fins al proper 15 d´agost i el 13 de desembre... és a dir, fins a sempre.


Ens ha deixat una gran gironina
Lluís Torner i Callicó girona
Ens han donat una trista notícia, acaba de deixar-nos una gran dona, gironina exemplar, la Sra. Assumpció Nicolazzi. Tal vegada la gent jove no la coneixen gaire, però per a les gironines i gironins de tota la vida, ha estat una persona ben coneguda i admirada. Era la tercera generació d´un hotel que, al decurs de molts anys, havia sigut un dels més importants de la nostra ciutat, l´Hotel Peninsular, un establiment que té una història molt llarga i interessant, tant pels personatges importants, que s´hi han hostatjat –entre altres: Frank Sinatra, Ava Gardner i Mario Cabré, o fins el mariscal Petain– com també per les facècies que l´hi tocà passar, al decurs de la Guerra Civil, on s´hi hostatjaren aviadors russos i on, acabada la guerra, va estar a punt de ser cremat, per un d´aquells motius, tan lamentables, de la «Guerra cremada».
Deixant la història, a part, ella havia estat, uns anys, regidora de l´Ajuntament de Girona, havia intervingut en molts temes propis de la ciutat, sempre disposada a donar un cop de mà. Amb ella havíem coincidit formant part del Consell Municipal de la Gent Gran, així com del grup del Moviment Cristià de Vida Creixent, del qual havia estat vicepresidenta a la província de Girona. També, fins fa poc, havia col·laborat, activament, a la parròquia del Mercadal, d´on ella, va ser una bona col·laboradora.
Les i els que la coneixíem, en guardem un bon record. Que en Pau reposi.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook