14 de juliol de 2018
14.07.2018

Follar davant notari

14.07.2018 | 01:10

El sexe s'està posant cada vegada més dur. I no ho dic amb segones, sinó en relació al fet que la nova vicepresidenta de l'Estat, la socialista Carmen Calvo, ha tingut la brillant idea de proposar una reforma del Codi Penal i de la Llei d'enjudiciament criminal en la qual qualsevol acte sexual que es doni sense un «sí» explícit sigui considerat delicte. Diu la política que la mesura ha de servir perquè la tipificació dels delictes sexuals no depengui de la interpretació dels jutges. I jo que pensava que fer de jutge era interpretar la llei! Al final resultarà que tampoc van en pilotes quan duen toga! Arribats a aquest punt, ja no tinc clar si la confusió que em genera la notícia beu de la meva pròpia estupidesa o més aviat de qui l'origina.

Fins avui estava convençut que el sexe consentit era una cosa que anava més enllà de les paraules, una lògica sobreentesa de fets i situacions que fins i tot els animals tenen ben apresa, però davant d'aquesta iniciativa que, en llegir-la vaig creure sorgida d' El Mundo Today, ja no sé què pensar. Fins i tot m'he obligat a fer memòria sobre la meva paupèrrima vida sexual –he viscut bona part de la meva vida entre Figueres i Girona– per acabar descobrint amb estupor i enuig que, d'acord amb aquesta nova versió del delinqüent sexual, probablement ho he estat sense saber-ho. No recordo haver rebut mai un «sí» explícit a l'hora de practicar sexe, a excepció d'una vegada, quan vaig conèixer una noia durant el comiat de solter d'un amic en un bonic i lluminós night-club de l'N-II direcció a la Jonquera: jo no estava al cas però xafardejava, gintònic en mà, a la barra del bar; ella, color xocolata i dicció setinada, em va xiuxiuejar a cau d'orella que si volia, era seva. I que es deia Tomás. No va quallar. La història de la meva vida.

Amb tot això se'm plantegen un parell de dubtes i una reflexió. El primer és saber si ara per follar hem de fer-ho davant notari (sempre he volgut fer un trio però així no és com l'imaginava) o omplir algun tipus de contracte (jo soc de sexe segur i si s'ha de fer, es fa). El segon és aclarir si masturbar-se també és constitutiu de delicte; hi ha dies que ho faig sense donar-me un «sí» gaire convençut, i si m'hi poso, sovint fantasiejo íncubes perversions mancades d'amor i respecte. És greu? Finalment, si els governants han de promoure segons quines reformes de lleis sobre temes tan sensibles com els d'aclarir d'una vegada la tipificació dels delictes sexuals i la correcta interpretació dels jutges per combatre'ls i castigar-los degudament, que ho facin quan ho tinguin coll avall i que s'estalviïn de parlar-ne als mitjans amb titulars plens d'obvietats i sentències de parvulari. Que frivolitzi jo amb certa conya, que no hi toco gaire i soc figuerenc, es pot arribar a entendre, però que ho facin els de la cosa pública, ja seria hora que també fos delicte. I mentrestant el reggaeton segueix sense prohibir-se.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook