Tothom duu dins seu un episodi que demana de ser contat, una figura de la seva vida que reivindica que se n'escrigui un retrat. L'historiador i pedagog mallorquí Bartomeu Llinàs, que va tenir un reeixit pas per la política com a conseller d'Educació i Cultura del Govern Balear, en portava al sarró unes quantes de ben interessants que ara ha aplegat en un llibre de narracions amè i inquietant, on la intriga i el lirisme conflueixen en la mesura justa en un retaule apassionant. Lector savi i culte que ha acumulat un ric bagatge d'experiències i el coneixement profund d'arguments i estructures narratives que hem heretat, ha construït un excel·lent ventall d'històries, de vegades entrellaçades per personatges recurrents, on ens capbussem amb ell en els somnis i les pors que defineixen l'existència humana. En un diàleg implícit amb la tradició i amb els mites clàssics, resseguint les pàgines d' El peix de vidre, introduïdes brillantment per Gabriel Janer Manila i encapçalades per un fragment de Rayuela de Julio Cortázar, hi percebem amb força el llamp de la memòria i del destí, la fragilitat del que som i la irrupció en el present d'ombres i esdeveniments oblidats i latents que el transformaran, enamoraments furtius,... Els textos de Llinàs parteixen de la realitat, però no es limiten a l'anècdota, sinó que s'enlairen cap a una visió més reflexiva i ambiciosa i, a més, es nodreixen de l'inaparent, del costat màgic que acompanya la realitat i que esquivem perquè ens desconcerta, com al darrer relat, el que dóna títol al llibre. Llinàs situa les seves narracions en escenaris mediterranis, com Mallorca, Catalunya, Grècia, Nàpols, Stromboli,...on se sent integrat en el paisatge i en les formes de civilització que s'hi han desenvolupat. Llinàs, a més, demostra un talent i una sensibilitat privilegiats per expressar, observador atent com és, la natura: «Ja a casa, a l'horabaixa, asseguts davall la porxada veieren com la llum i les tenebres lluitaven». Aquesta dimensió visual ressona també en les referències cinematogràfiques que ens ofereix a Roberto Rossellini, Ingrid Bergman, Romy Schneider,... i que ens acompanyen en l'atmosfera que subtilment Llinàs va teixint mot a mot per atrapar-nos en una lectura que ens descobreix un escriptor d'un humanisme autèntic, que reconeixem en la densitat de la seva mirada, que es projecta en els seus personatges, que, fins i tot quan han estat succintament esbossats, tenen perfil i gruix. Resulta exquisit el relat La meva Ina, seduïts pel magnetisme d'aquesta dona d'origen alemanya que desencadena dins la bona gent d'Esporles una reacció d'atracció i desassossec davant del contrast de formes culturals. Llinàs dedica també una de les seves narracions a un episodi de la Guerra Civil i, evocant amb dolor la confrontació social, hi denuncia l'odi i el ressentiment, la violència irracional. Ens hi convida a pensar sobre la irresponsable deshumanització de l'enemic que justifica la desactivació de l'ètica i l'adopció de formes abjectes de crueltat.
