El món no ens mira

Nova refundació de l'antiga Convergència, possible defunció del PDeCAT. Crida Nacional per la República vol ser una plataforma de personalitats, grups i partits al voltant de la figura en absència de Puigdemont. Té més d'operació personalista, de matar el pare, que no pas de transformació del PDeCAT. Neix de la certesa que el Partit Demòcrata, per ell mateix, no assolirà l'horitzó promès al seu electorat. No hi ha retorn d'un president, com un nou messies.

El problema és que la tàctica de supervivència de quotes de poder i de partit, pot trobar que l'espai del president Mas, que hi és i no hi és, no vulgui cedir. És cert que els eslògans d'El món ens mira, El vot de la teva vida o Som República no tenen la mateixa força que si fossin formulats des d'una formació única, a la manera del Partit Nacional Escocès. Però demanar això és oblidar la història del catalanisme reconvertit a corre-cuita en independentista a l'escalf de la crisi, el col·lapse del deute de la Generalitat i els canvis mundials.

No hi ha partit únic perquè la nostra tradició és plural, i els afiliats de tendències diverses venen d'escoles polítiques diferents, a voltes enfrontades. Els hereus de l'eurocomunisme, per exemple, no s'estimen gaire el grup d'anarcomunistes que proclamen una suposada herència positiva d' Stalin, o t'expliquen les meravelles de Cuba, mentre s'instal·len a la capitalista Suïssa. Que el socialisme català agafa oxigen i recupera vots amb el Govern del president Sánchez, sembla clar, de la mateixa manera que el nivell de crispació política que hem suportat és possible, afortunadament, que no continuï, si no volem patir conseqüències greus.

Mentre un sector de l'independentisme reclama pactes municipals amplis, i ERC vol seguir en solitari, una decisió legítima, el catalanisme moderat espera actors de pes que el representin. Ciutadans vol aquest espai. Les municipals no són un terreny propici per gaires invents. Per molt que es recordin les votacions que van conduir a la Segona República, tornarem a parlar del canvi de model turístic a ciutats com Lloret i Roses, de la pèrdua de pes econòmic i industrial de capitals com Figueres, amb un nivell d'atur alarmant, o la Bisbal. L'alcalde, com el gestor del nostre dia a dia.