Girona, temps de deixadesa

No és només la zona de l’estadi de Montilivi que té un terreny inestable que ha impedit aixecar una nova graderia -l’ampliació no es fa únicament per diners-, sembla que tot Girona estigui situada damunt una falla tectònica que es mou. Com si no s’explica que caminar per certes voreres o circular per determinats carrers de la ciutat sigui un autèntic perill perquè per on passes és totalment inestable. Els dies de pluja has de caminar com si aixafessis ous i sempre amb el neguit de trepitjar alguna rajola no fixada i l’aigua t’arribi a mig genoll i quedar moll com un ànec. A qui no li ha passat? O circular amb el cotxe per algun carrer i tenir la sensació que has punxat la roda... i adonar-te que no, que en realitat, el que passa és que l’asfalt està totalment trinxat. És una mostra de la deixadesa i abandonament que pateix la ciutat. No es fa manteniment. Aquest és un aspecte primordial i essencial. Si no es mantenen les coses en bon estat, sigui un pis, un cotxe o una ciutat, s’arriba a la deixadesa total. Ni es tallen les herbes, ni s’asfalta, ni es té cura de les voreres, ni es buiden papereres en determinats dies i hores. Caldria fer una intervenció d’urgència en determinats carrers. Girona registra molt més trànsit que fa uns anys i, algunes calçades no s’han tocat mai. Fa uns dies, una lectora, en una carta a aquest diari, relatava la caiguda que havia patit per uns llambordins del carrer Álvarez de Castro que es trobaven en estat lamentable. Parlava que calia una Girona més segura i responsable i que es garanteixi la seguretat dels vianants. No li falta raó.

Subscriu-te per seguir llegint