Criticar-ho tot

Només faltaria que no tinguéssim dret a criticar-ho tot. Les opinions són lliures, però els fets són sagrats. El que passa és que hi ha una afirmació que tenim molt incorporada que em sembla falsa. És allò que diu que totes les opinions són respectables. No hi estic d’acord perquè us asseguro que la meva opinió sobre la física quàntica, o la meva opinió sobre la caiguda de l’imperi Otomà, no ho són de respectables. La llibertat d’expressió és un tresor que cal protegir, però a tothom, massa gent al món la té restringida. Però cal estudiar, reflexionar i informar-se per a emetre una opinió que sigui acceptable i respectable, més enllà que és cert que també compten els gustos personals; sobre això no hi ha res a dir. És allò d’aquell que davant d’una obra de Joan Miró diu que el seu fill també ho faria. Afirmació que només pot fer una persona molt ignorant. La ignorància no li lleva el dret a opinar, però això no la fa respectable.

Estem envoltats d’opinadors indocumentats que tenen grans altaveus a la seva disposició. I, per acabar-ho d’adobar, les xarxes faciliten que s’opini sobre opinadors poc informats i embolica que fa fort.

Fa poc hem tingut a Girona l’esclat de Temps de Flors, en aquest cas sí que la gent de la ciutat pot tenir una opinió formada sobre l’esdeveniment i el seu impacte i queda justificat que s’emetin comentaris crítics i elogis, perquè en són part afectada. Però, en aquest cas, podem afegir-hi un altre concepte: la implicació i l’empatia. És a dir, costa poc emetre judicis sense tenir cap responsabilitat en allò que es critica i no ser capaç de posar-se en el lloc de qui ho organitza. A mi em sembla –ara jo exerceixo d’opinador– que la moguda floral és una setmana esplèndida per a la ciutat i que val la pena suportar per uns dies les molèsties que alguns puguem patir amb la massificació, cosa que no impedeix que l’Ajuntament ha de treballar per a minimitzar-ne els efectes, que no deu ser un tema fàcil. El concepte del decreixement té els seus pros i els seus contres i no em veig en cor de donar una opinió respectable, però val la pena estudiar-ho.

Hi ha una paraula que ha fet fortuna a les xarxes socials: «hater» (odiador), que són aquells «destroyers» que tot ho troben malament i només escampen comentaris negatius sense aportar cap solució ni cap reflexió raonada. Hauríem de mirar que aquests no ens guanyin la partida i ens facin creure coses que no són. Fins d’avui en vuit, si no hi ha res de nou.

Subscriu-te per seguir llegint