Mercat de futur

Ens trobem en plena celebració de la 7ª edició de la Setmana Internacional dels Mercats que va començar el passat dia 17 de maig i es clourà el proper 2 de juny. Sota el tema «Estimo el meu mercat» i organitzat per la Xarxa de Mercats Sedentaris amb el suport de la Diputació de Girona, participen en aquesta campanya el mercat del Lleó de Girona i els de Lloret de Mar, Olot, Palafrugell, Palamós, Roses, Salt i Sant Feliu de Guíxols que, mitjançant activitats diverses, fomentaran els bons hàbits en el de consum de productes saludables, sostenibles, de temporada i de proximitat, en la línia del que defensava l’autor de Cassoles de Girona Abraham Simón-Ferré: «als mercats l’oferta és molt nombrosa i podem triar el producte més adient per a la cassola que vulguem fer».

Aquesta nova edició de la promoció dels mercats sedentaris s’escau justament l’any que el Mercat del Lleó compleix 80 anys!. No és pas el més antic ja que el supera el de Sant Feliu de Guíxols construït el 1930 just l’any abans de l’adveniment de la República. El de Girona en canvi, es va aixecar seguint els plànols dels arquitectes Juan Gordillo i Ricardo Giralt però es van utilitzar presoners de guerra republicans i fou inaugurat el 3 de novembre de 1944. Just abans, però, del mercat ganxó, l’Ajuntament de Girona aprovava un ambiciós projecte de l’arquitecte italià Maggioni que proposava construir-lo cobrint una part de l’Onyar (a la banda sud de l’actual plaça Catalunya) tot i que finalment es va desestimar atesa la perillositat de la seva ubicació. Posteriorment, ja l’any 1993, el Mercat del Lleó va experimentar un canvi substancial amb la intervenció dels arquitectes Josep Fuses i Joan M. Viader que li varen donar el seu aspecte actual.

Però és evident que, almenys el de Girona, s’ha fet vell. Han passat més de 30 anys d’ençà les reformes Fuses-Viader i les mancances es comencen a fer evidents. Hi ha part del paviment que rellisca i no n’hi ha prou amb els pedaços que s’hi fan, el sistema de climatització ja va demostrar l’any passat que està obsolet i, recentment, s’ha licitat la substitució del sistema de bombeig d’aigües residuals degut als greus problemes per a la salut que podria comportar. Més enllà, però, d’anar solucionant puntualment els desperfectes que unes velles instal·lacions generen, responsables de l’Ajuntament ja han començat a desgranar l’idea que caldrà pensar en un nou equipament que substitueixi l’actual. De moment i a manera d’escalfar motors enguany ja s’han incrementat les quotes en un 20% de mitjana però caldrà veure quins imports es fixaran en la perspectiva de la renovació de les llicències prevista per a l’any 2027.

Amb aquest horitzó de poc més de tres anys el debat, les angoixes i els dubtes, estan servits. En aquest temps, és clar, s’haurà de planificar i consensuar una proposta de futur. S’ha de construir un nou Mercat del Lleó? En aquest cas, seria possible aixecar-lo al mateix emplaçament utilitzant carpes provisionals als espais del seu voltant com es va fer al barri de Sant Antoni de Barcelona? S’haurà de convocar un concurs d’idees o es podrien rescatar els magnífics dibuixos de l’arquitecte Maggioni que deuen conservar-se a l’Arxiu Municipal? Cas d’optar-se per mantenir el Mercat del Lleó, més enllà de respectar o no la façana, es mantindran les actuals activitats del seu interior o s’imposarà un canvi d’usos a l’estil d’una Boqueria o un San Miguel?

N’hi ha que blasmen per un increment de turistes que guaiten però no compren mentre d’altres sostenen que un bon nombre de visitants estimula les vendes. Naturalment, els paradistes de l’exterior mostren preocupació perquè un nou concepte de mercat podria allunyar-los o foragitar-los del camí del nou Lleó. Els paradistes «de tota la vida» tindran preferència en les noves llicències o es faran concursos al millor postor? A l’Ajuntament li pertoca ara elaborar, presentar i consensuar una proposta de futur. I mentre esperem novetats, un altre dia tornarem a parlar del julivert!

Subscriu-te per seguir llegint