S'ha posat en marxa el que pot ser vist com la tercera refundació de Convergència o com la tercera fase d'una única refundació a terminis. La primera va ser la conversió de CDC en el PDeCAT l'estiu del 2016, ara fa dos anys. Va ser una operació amb guanyadors i perdedors amb la qual el partit no va projectar una imatge de potència sinó de feblesa, com deien les enquestes tan sols dos mesos abans de les eleccions del 2017. Llavors va venir la segona etapa: al marge del partit es va llançar l' operació legitimitat al voltant de la figura de Puigdemont, i la idea de restituir a les urnes el president cessat per Rajoy va girar les enquestes. Però la coexistència entre un govern i un grup parlamentari afins a Puigdemont i un aparell del partit que no s'hi sent còmode s'ha convertit en un niu de conflictes. Per tant, la tercera etapa ha de consistir que Puigdemont aconsegueixi el que encara no domina: el partit. Bàsicament hi ha dues maneres. Una és l'operació de conquesta amb aliats interiors; si Marta Pascal planta cara a Carles Puigdemont, aquest l'atropellarà, però del que es tracta és que no hi hagi ni sang ni ambulàncies, ja que tenen un alt cost anímic i electoral.

L'altra manera de consumar aquesta etapa és que la direcció del partit accepti integrar-se amb més o menys alegria en una iniciativa llançada per Puigdemont i per Torra per agrupar la totalitat de l'espai independentista sota un nou aixopluc. Una iniciativa com la Crida Nacional per la República presentada dilluns i que, en teoria, s'adreça a tothom: també a Esquerra i a la CUP. Però d'Esquerra en podem esperar la negativa amb tota seguretat, i la CUP s'hi pensarà molt abans de compartir sostre amb capitalistes i autonomistes. De manera que, en realitat, la crida és per aplegar en una nova sigla els diputats independents de Junts per Catalunya; tota la gent sobiranista sense enquadrar que fa costat a l'expresident; els càrrecs i afiliats més puigdemontistes del PDeCAT; i finalment, la direcció d'aquest partit i la militància que li fa costat, sense que, de moment, es reclami la seva desaparició. Simplement, serien una peça més del nou moviment, i aquest, un artefacte a l'estil dels nous partits que en lloc de militants tenen adherits fluctuants i substitueixen els locals per les xarxes i les pàgines web.

I així es tancaria la tercera mutació: la primera va ser de CDC al PDeCAT, la segona, d'aquest a Junts per Catalunya, i la tercera, de Junts al que ve ara.