Quan es van acabar els períodes bèl·lics a Europa i es va començar a recuperar l'economia, va venir el baby boom. Els índex de natalitat eren trepidants i Europa es va omplir de plançons que tot just ara, si més no la primera fornada, ja es comença a jubilar, i els de la cua ja anem tenint una edat. Un baby boom d'aquestes dimensions té moltes conseqüències. Quan decidim fer una cosa, sigui la que sigui, s'esdevé una allau.
Passa amb les vacances. Del període de juny a setembre fa vacances tothom. Arriben turistes en massa. En aquest país, per acollir els turistes que venen a passar-hi uns dies, ho hem fet pràcticament tot. Hem desballestat platges i pobles, hem construït en pendents impossibles, hem foradat roques, hem tallat arbres, hem arrasat camps i barris. En definitiva, hem tunejat la costa fins a deixar-la pràcticament irreconeixible.
Semblava que això s'havia d'aturar amb la democràcia, que tots els desastres eren fills del franquisme. Però la veritat és que no. En democràcia, l'espoli ha continuat com una màquina perfecta. Deixem caure masos i cases pairals històriques i aixequem xaletets amb parcel·les d'una mediocritat indiscutible, a prop del mar. Ara passa a Begur. Han tret de la nevera del 2003 un macroprojecte per acabar de devastar Aiguafreda. Més de 200 xalets i no sé quants hotels.
Segons les previsions la urbanització d'Aiguafreda ocuparà més metres quadrats que el poble mateix de Begur, un lloc preciós on, el mes d'agost, no s'hi cap ni posant-se de gairell. No és pas l'únic conflicte obert. A Palamós, igual. La urbanització de la Pineda d'en Gori també ha generat protestes. Va haver-hi uns anys en què tothom volia segona residència. Com que érem tants, no s'hi cabia. Sembla, però, que el problema ara ja és tenir primera residència. Potser que deixem alguna cosa pels de les generacions que venen, no?
