Hi ha dies que sembla que tot s´enfonsa i que qualsevol cosa va de mal borràs. També, però, hi ha hores que conviden a l´esperança. Hores «funestes» gràcies a una plèiade de gent que, bàsicament és monàrquica. Qui defensa l´status quo i la pau de la reialesa? Els borbons, que manen a Espanya, són un mirall per a la plebs? La xusma d´autònoms i treballadors poden defensar el rei? És un mirall? Tot rei que es preï de ser-ho ha de tenir concubines. Qualsevol rei barra reina que no faci servir el sexe per aconseguir gaudi personal i, sobretot, comissions, és un monarca desguitarrat. Espanya celebra la persistent infidelitat del seu heroi. Un clàssic, si la seva dona no el satisfeia havia de buscar-se la vida a fora de palau. D´acord, però i quan la concubina major li feia de pantalla a l´hora de trair una qüestió bàsica «todos somos iguales delante de la ley»? Mentida sucosa. Ell i ara el seu fill, són immunes? Qui els demanarà comptes? La biografia dels borbons és plena de qüestions semblants. Un rei pot defraudar a Hisenda? El Rei pot fer el que vulgui, la llei l´empara. Qui fa la llei? El Caudillo va reinstaurar la monarquia amb gent que manava «por la gracia de Dios». Vivim entremig d´una plèiade de corruptes. Mentre veiem, pas a pas, la mentida dels Borbons, cau i de cop la resolució del tribunal alemany que diu: no hi ha rebel·lió, tampoc sedició i ni tant sols violència. I el jutge Pablo Llarena, que creia estar suportat per la dreta, ensopega i cau en fals. Se´l qüestiona al Tribunal Suprem. Tothom navega a favor del vent, qui li havia donat suport ara despista. El jutge que ha fet la feina bruta, està aculat i només li quedava retirar l´euroordre. I demà serà un altre dia
