Cartes

Pere espinet coll anglès

n Mossèn Puig, exorcista de Girona. A petició del papa Francesc, el bisbe de Girona ha nomenat el rector de Roses com a nou exorcista, figura que feia molts d´anys que no s´havia creat. De sobte, m´ha vingut a la memòria la cèlebre pel·lícula El Exorcista, de l´any 1973, nomenada a 10 Oscars, on Max von Sydow feia de mossèn exorcista per tal que el dimoni sortís del cos de la nena Linda Blair. En el cas de l´Església catòlica, caldria distingir l´exorcisme simple i el solemne. El primer té lloc en el sagrament del baptisme, on tot catòlic el pot subministrar; en el solemne cal una autorització expressa del senyor Bisbe, on caldrà que la persona escollida tingui la formació pertinent. També està escrit que caldrà tenir ben presents les directrius de l´Església: actuar amb molta prudència, mirar de no confondre de la presència d´un ésser-esperit maligne amb la d´una malaltia psíquica o tal vegada un esperit desencarnat, és a dir, no reencarnat. L´Església catòlica, basant-se en els Sants Evangelis: repeticions d´ordres d´expulsió i oracions. La simbologia estàtica i dinàmica: la primera, emprant relíquies de sants i crucifixos; la segona, amb la presència de la naturalesa creada per Déu, com l´aigua beneïda, són puntals ben presents en el ritual de l´exorcisme. El mossèn exorcista és escollit pel bisbe de la diòcesi, quan aquest veu en ell un home de Déu, fort d´esperit, sa, d´una formació teològica i espiritual sòlida, i sobretot que tingui ben present que el poder de treure el diable no ve d´ell, sinó que són uns transmissors de l´Església catòlica.

Tristors col·laterals

Lluís Torner i Callicó girona

n No podem fer-hi res, però veiem coses que ens costen d´entendre, en aquesta tibantor que hi ha entre els diferents estaments i les maneres de pensar i de procedir dels partits, que ens encomanen una estranya sensació, que es trasllada als carrers, transformant-se, en alguns casos, en reaccions d´ira i de violència, que és el pitjor que pot passar a un país; quan el que es necessita és trobar solucions, que satisfacin una pacífica convivència, malgrat que les maneres de pensar puguin ésser diferents. Ara mateix és fa difícil poder-nos explicar el fet que tinguem uns polítics empresonats, quan a la resta d´Europa no els troben cap causa -almenys no de suficient gravetat- per mantenir-los en aquesta situació. En el cas dels que es varen exiliar, per exemple, després de ser jutjats als seus actuals llocs de residència els han deixat lliures, i capacitats per viatjar a qualsevol país; però en canvi no poden trepitjar el seu, ja que serien empresonats. Just acabem d´assabentar-nos del lamentable cas del germà de Toni Comin, en Pere, malalt terminal, que va haver de traslladar-se a Bèlgica, amb la seva família, per morir en pau, en companyia de tots ells. És un cas colpidor i exemplar, que ens fa solidaritzar-nos en la tristor d´aquesta gent.

El parlar gironí és un bé públic; protegim-lo

Dolors Vilamitjana girona

n En aquest moment en què escassegen els filòlegs catalans és un bon moment per reivindicar els mots genuïns que ens identifiquen com a parlants dins un territori geogràfic. L´altre dia un gironí que fa anys viu a Terrassa, en Xavier Sierra, deia al grup Girona ens emociona que administro: «Hi ha paraules molt pròpies de Girona: fressa, lleixa, palpissos, vessana... Tot i que el meu català gironí segueix essent el meu parlar de base, se m´ha neutralitzat molt en viure en altres comarques catalanes durant la major part de la meva vida. Em podeu ajudar a recuperar-ne i a definir-ne algunes?».

Evidentment que sí. El seu post ha rebut 434 comentaris i, a més de les varietats locals -iodització, palatalització, o per contacte amb l´occità o el francès, li hem pogut oferir un ventall prou gironí: molta fred, molta calor, suara, tocacampanes, nyicris, estovar, xumar, esterrejar, cagun l´os pedrer, xuixo, clatellada, estar cardat, som al cap del carrer, filar prim, estintolar, allà on Déu va perdre l´espardenya, estirar més el braç que la màniga, a misses dites, ara pla, guirigall, obrir de bat a bat, truita de badocs, anar a caçar bolets, torrecollons, fotre una gardela, ajovar, l´arròs pessiga, galàpet, au manyaga, sembla can Pixa, fer el ronso, anar a prendre pel sac, fotre el camp, no em toquis la niniua, trumfes, rampoines, tomates, brunyol, estafanòria, carrota, ois, curculla, feques que..., li falta un bull, tu rai, galifardeu, anar a escampar la ­boira, sembles en Pepito va de curt, quedar-se per vestir sants, trobar-se amb una romaguera, anar llatí, anar a tota pastilla, fer cara de pomes agres, goitar, capsigrany, bona nit cargols, pas poc que te crec, tenir la vista al cap dels dits, calabotins, favassa, esperxar, un ensat o tupí, xuia, esterrejar, esbatanar, rinxola, tràmec, assaonat, fleuma, atalaiar, fer petar la xerrada, quina xerrameca, ariet, au Maria!, bona nit i tapa´t, marranxa, cossi, anar conill, fer una queixalada, posar-s´hi fulles, menja tall (tai), bleda assolellada, borinot, trempat, fer una moixaina, estrep, cagadubtes, galipàndria, mocador de farcell, guspira, senderi, escon, bardissa, vaileta, gatosa, poca sé pas, enxarinar, engatussar, esquerdís, escallimpar, decandiment, ficar-se de peus a la galleda...

Al llarg de la segona meitat del segle XIX Jacint Verdaguer aplegà 500 aforismes per les contrades de la Catalunya central i per on es parla xipella; ara podríem utilitzar les tecnologies digitals per seguir fent farcell del català. Què us sembla? Envieu les expressions autèntiques o creieu que no es diuen i es deurien recuperar a gironaensemocio-na@gmail.com. Poseu-ne la zona i lloc. Diferenciarem els dialectalismes dels mots normatius.