Estan molt bé les reunions congressuals, del PP, del PDeCAT, perquè, com deia la meva senyora mare, mentre estan reunits no fan maldats. Sobretot si ja tenen un peu a l´estrep de les vacances. Fa poc, va estar Pedro Sánchez a Benicàssim, de sequaç del FIB. Els presidents del Govern porten, fins i tot en les hores de festa, mitja dotzena de guardaespatlles, dels que es veuen: els van fer lloc al backstage, el director de l´orquestra simpatitza amb el Labour Party. El president va estar fent petar la xerrada amb Enric Morera, de qui es va acomiadar d´aquesta manera:
- Bé, Enric, a consolidar la unitat.
Era una bona invitació, ja que els del PDeCAT ja han amenaçat amb retirar-se de la colla castellera que va fer una torre de tres per sis o de sis per tres, no ho sé, amb manilla i folre, per sostenir a la part alta de l´escuma dels dies don Pedro, que és bonic com un sant Lluís i potser els dofins el sostenen amb el bec com la venera sostenia la bonica Afrodita. Pertany als misteris teologals el fet que els sobiranistes catalans hagin triat un dirigent cada vegada més ombrívol: Artur Mas tenia cara com d´heroi civil d´un còmic d´abans de la Marvel. Carles Puigdemont tenia massa cabell, fins i tot per a ser beatle de la primera època (no se li veia la cara i molt menys el que hi ha al darrere) i ara Quim Torra oscil·la entre el mal humor i les manetes en urpa. Sembla que li devem 1.500 euros, com a mínim.
La portaveu socialista Isabel Celaá ha dit que si volen eleccions anticipades, les tindran, encara que els fa il·lusió (això no ho han dit) durar una mica més. Una bona temporada turística deixaria algunes reserves en les guardioles de la gent i com més ens allunyem de l´avenc de la crisi i per molt que seguim amb l´aigua al coll, menys predicament tindran les apostes aventureres (a Macau). D´aquí les presses del sobiranisme que ha tingut èxit en convertir una crisi social, certa, en una altra territorial, també certa, però sobrealimentada i fins i tot sobreactuada. Perdó, se m´ha escapat un pet, dic, una opinió.
