La Crida Nacional per la República (CNR) és un moviment independentista per a major honor i glòria del seu cabdill Carles Puigdemont.
Després de crear la coalició electoral Junts per Catalunya per concórrer a les eleccions del 21 de desembre de 2017, menystenint el PDeCAT, el líder suprem continua la seva llarga marxa sense contemplacions.
La resta de forces polítiques independentistes que no acceptin les seves exigències seran acusades de trair el poble català. El capitost ha parlat, cas acabat!
El manifest del 16 de juliol és contundent quan exigeix la unitat. O s'està a favor o en contra del moviment. No valen mitges tintes. I el primer en rebre, en una enèsima temptativa de fagocitosi, és el PDeCAT. De fet, ja ha ajupit el cap, en perdre la batalla a l'Assemblea Nacional amb la defenestració de Marta Pascal.
Ara bé, si s'analitza el contingut de la proclama, d'una pobresa ideològica insuperable, queda clar que la crida només és una eina d'acció política que «culminarà la tardor vinent amb la celebració d'una convenció nacional constituent».
Vaja, vaja! Tants circumloquis per concloure que es busca acumular forces per a la construcció d'un partit independentista hegemònic. Doncs ho tenen fotut! Ni ERC ni la CUP s'avenen a integrar-se en un insòlit magma polític. Per això, el primer objectiu de la Crida és destruir el PDeCAT (un pas endavant) i ressuscitar l'antiga CDC (dos passos endarrere). La mitificada transversalitat és un desideràtum d'un centredreta heterogeni, sota el lideratge de Puigdemont i el seu cercle.
Tampoc és una proposta innovadora. Només cal recordar la Crida a la Solidaritat en Defensa de la Llengua, la Cultura i la Nació Catalanes, un moviment que va néixer el 18 de març de 1981 i es va dissoldre oficialment el 29 de juny de 1993. El març de l'any 2012, però, antics membres del moviment ( Àngel Colom, Jordi Sànchez i Carles Riera) s'adherien a la recent creada Assemblea Nacional Catalana.
N'hi ha més! El 18 de març de 2018 neix la Crida per la Llibertat, impulsada per l'Àngel Colom, per «denunciar i aturar la repressió política de l'Estat espanyol...».
Molts catalans, però, ja estan curats d'espants. Per això mateix, ja pot dir missa l' Agustí Colomines, ideòleg independentista, quan escriu que la Crida «no busca l'aliança de les cúpules dels partits ... busca la unitat popular de veritat. Busca aplegar la gent i apoderar-la perquè se senti protagonista de la història».
Una frase amb tuf de marxisme! El materialisme històric, substituint «el proletariat» per «la gent», li serveix per predicar que la independència acabarà amb l'explotació de l'home per l'home. Au, vinga!
En fi, aquesta gent anirà de crida en crida fins a la derrota final.
