Es veu que dijous en Mark Zuckerberg, fundador i president de Facebook, va veure reduïda la seva fortuna en 15.000 milions de dòlars en pocs minuts. La causa va ser la forta caiguda en la cotització de les accions de la companyia, que van perdre el 18% del seu valor en els primers compassos dels mercats borsaris als Estats Units. Les cròniques diuen que 124.000 milions van desaparèixer del mapa en un tres i no res. De sobte, la gran companyia tecnològica valia 124.000 milions menys que una estona abans. Per als profans, això és un gran misteri. Com pot ser que el valor d'una empresa es redueixi d'aquesta manera sense que entremig s'hagi produït una catàstrofe que hagi destruït la seva maquinària, posem per cas, o els magatzems de matèries primeres i elaborades? Com pot ser que una empresa valgui el 18% menys per un malhumor dels mercats d'accions?

Però és així. Al mercat, les coses valen el que algú està disposat a pagar-ne, i als mercats financers, també. D'aquesta manera es crea i es destrueix valor aparent, sense que entremig es creï ni es destrueixi riquesa física, palpable, gaudible. Facebook prestava els mateixos serveis als mateixos clients abans i després del daltabaix, però els vaivens de les cotitzacions van destruir un munt de diners que, al capdavall, només es converteixen en reals quan el propietari es ven les accions. Però si Zuckerberg es vengués totes les seves accions de cop, enfonsaria les cotitzacions, la seva fortuna es desinflaria i la resta d'accionistes s'empobririen sobtadament. Altres supermilionaris mundials que ho són de la mateixa manera tenen el mateix tipus de problema.

Quan el preu de les accions d'una companyia creix molt més que el valor real de les seves propietats i activitat, s'estan inventant diners. Uns diners ficticis que es poden esfumar amb la mateixa facilitat i velocitat amb què van aparèixer, sense deixar rastre. On són? On han anat? Enlloc. Unes quantes compres van provocar l'alça i unes quantes vendes han provocat la baixa, i la gent que no ha comprat ni ha venut s'assabenta, l'endemà, que la seva fortuna ha saltat amunt i avall com una criatura en un castell inflable. Sempre amb el perill que un accident provoqui una caiguda irrecuperable i la desaparició total dels diners invertits en aquella empresa tan capdavantera.

Però, si es grata, sempre es troben els espavilats que treuen suc de tots els moviments, siguin amunt o avall.