Els independentistes hem demostrat una paciència de sant, cosa que celebro i agraeixo. Aquest tarannà ens farà guanyar perquè l'aposta per la violència és el darrer cartutx. Violència és impotència, ho posin en l'àmbit que ho posin. Fa mesos que ens esbravem posant i portant llaços grocs, fent pancartes i enganxant cartells o posant creus grogues. Cadascú engega la campanya per allà on l'enfila.
Ara ens volen fer creure que el carrer ha de ser neutral. Orfebreria fina. La història de la humanitat és grafitera de mena i sempre ha usat parets, murs i tanques per esplaiar-se. Fins i tot els governs ho fan. El Franquito aquell que tant els agrada (per cert, com tenim allò del trasllat de la mòmia?) es feia estampar la testa a totes les parets que trobava amb un viva Franco que encara retrona. L'altra dia, a Berga, l' Hèctor Aranda va dir que fins aquí hem arribat. I va aturar un paio que volia treure creus d'una rotonda. Resulta que el paio és l'ultra que va anar a fer el borinot davant la Casa de la República a Waterloo. Es diu Jaime Vizern i presideix Democracia y Unidad Española. També van arribar a Verges una tropa irrisòria i descordada, armats ells amb una escala i un ganivet de pam. Els veïns els van fer fora. En aquesta brega tot ens va en contra. La policia espanyola deté un jove de Palafrugell per fer quatre crits mentre que al poli nacional que ha agredit Jordi Borràs encara li paguem el jornal. Tot això amb l'aplaudiment de Cs, el PP i SCC.
Són quatre gats ben untats que fan com a les pel·lícules de patacada: passen molts de cops per davant de la pantalla per semblar un exèrcit. Ara bé, que siguin pocs no vol pas dir que no puguin fer mal. Vol dir que el país no grinyola, ni es divideix, ni res. Vol dir també que el govern s'hi ha de posar, via mossos, i de manera urgent.
