En temes d´emigració es parla molt de l´efecte crida, però molt poc de l´efecte fugida. Si ets de Líbia, de Síria, del Congo, del Níger, de Mali, de l´Afganistan, de l´Iraq, del Iemen i d´una altra dotzena més de països és molt normal que vulguis fugir. L´efecte crida es produeix cada vegada que un d´aquests negrets veu la pantalla del mòbil o de la tauleta i surt una rossa amb somriure de dents o un gomós al volant d´un esportiu. Això és l´efecte crida i no representar-se a Pedro Sánchez a la part alta del Penyal, amb un megàfon a la mà, oferint papers per a tothom com qui ven sardina fresca.
Fins ara, les posicions de la dreta i de l´esquerra espanyola al voltant de la migració ens han servit, molt bé, per conèixer les inconsistències de l´adversari, però ignorem el grau de compromís de tots dos en el que seria una política d´estat negociada i sostenible. Quants emigrants i refugiats podem assumir? No ho sé, però molt probablement més dels que va documentar l´astènic Mariano Rajoy, tot just un 8%, em sembla recordar, de la quota que ens va assignar frau Merkel.
Mentre els governs especulen, atien la por a l´altre i es lliuren als jocs florals, Open Arms salva els naufragats i el capellà eritreu Mussie Zerai, que ha vist tràfic d´òrgans i segrest de nenes al Sinaí, ha salvat més de cent mil persones gràcies al fet que dirigeix ??un centre que recull les coordenades en què es produeix un enfonsament, un naufragi, una emergència. Tots els negrets porten mòbil i saben passar la seva localització. Estan molt espavilats i potser ens convinguin. També són joves i forts; decidits, sens dubte: potser millorin el nostre índex de natalitat.
Fa anys el filòsof Xavier Rubert de Ventós va observar a la frontera sud dels Estats Units com rebutjaven un emigrant que no tenia els papers en regla. El policia que li va tallar el pas també tenia pinta de mexicà. «¿Però vostè no és mexicà, també?» -li va preguntar el filòsof. «I tant, va dir el policia, jo només soc un d´allà que va aconseguir passar aquí».
