A costumes a esperar a darrera hora, saps el que vindrà. Et remulles pensant que ho podràs suportar, engegues l'aire una bona estona abans, que tot estigui ben fresquet, vas a la nevera a beure un bon glop d'aigua glaçada. És tard, has anat acumulant la son necessària per caure rodó i ja hi ets, una altra nit. Comença bé, avui estàs convençut que sí, que serà una nit plàcida. El rellotge marca les dues de la matinada, ja no pots més, tornes a la dutxa, a veure si ho aguantes una estoneta i el cos es rendeix. Les quatre, tot segueix igual, no hi ha manera de dormir, la calor és sufocant. Les sis, ja són tres les remullades. Ara sí, la xafogor ha afluixat. Les 8, els ulls segueixen oberts. Les 9, el despertador sona, estàs de vacances, és igual, ara sí, t'adorms, mitja horeta. Toca llevar-se amb l'única esperança que la nit següent no sigui igual.
Però això no s'ha acabat, al matí encara és pitjor, t'acabes de vestir, no has fet res i ja vas ben xop. La suor et cobreix les espatlles, els braços, la closca. Et remulles, et canvies, et remulles, et canvies, intentes sobreviure una estona més, et remulles, et canvies, et remulles, et canvies... Així cada dia de les teves vacances, i penses, per què no has marxat a l'Antàrtida. Ara ja no hi pot haver incrèduls del canvi climàtic, ara ja sabem que és un estiu extremadament calorós, inaguantable, insuportable. Aquests dies, a cada instant penses que bonic que és l'hivern, aquell fred que et talla la cara, que et fa picar de mans i de peus i que bé que dorms, abrigadet, fet un manyoc. Però aleshores pensaràs de nou en l'estiu, pensaràs en l'aigua de mar, a refrescar-te, en aquells sopars a la fresca. El teu rellotge dels desitjos de la temperatura mai s'ajusta a la realitat. I ja no saps si quan tornes de vacances fas mala cara perquè has hagut d'aterrar a la quotidianitat o perquè has patit una onada de calor inacabable. Mentre, al teu cap s'instal·la una imatge, aquella gota de suor persistent, que no marxa, que es repeteix cada dia, com les mosques que et visiten a totes hores. Sort que és estiu.
