Girona ha estat i és una ciutat de ponts. Tenim uns ponts magnífics. D'històrics, com el pont d'en Gómez o de la Princesa. D'arquitectònics, com el de les Peixateries Velles o Eiffel. De monumentals, com el pont de Pedra, o de més moderns i espectaculars, com el del costat de l'hospital Trueta. Tots ells són diàriament fotografiats pels visitants. Girona de sempre ha estat una ciutat de ponts. Ara que recentment ha traspassat l'expresident de la Diputació de Girona Salvador Carrera, tothom ha posat de manifest la seva gran contribució a establir ponts de diàlegs entre els partits des de la discrepància política. Aquesta manera d'actuar, establint ponts i mantenint les comunicacions, ara lamentablement no existeix. Un pont serveix per connectar dos punts aïllats. En política, també. Però des de l'actual Ajuntament de Girona sembla que es volen trencar tots els ponts possibles. Primer va ser amb el delegat del Govern a Catalunya, Enric Millo. Els ponts van saltar pels aires. Semblava que amb el subdelegat de l'Estat a Girona, Albert Bramon, l'actitud seria diferent, però no ha estat així. L'alcaldessa Marta Madrenas manté que no és possible el diàleg. No pot ser que es continuï mantenint els ponts trencats. No volem incomunicació. Volem diàleg. Com abans.
