El desastre
de Gènova
Mateu Frigoler Teixidor Canet d´Adri
Per als que som gats vells en el ram de la construcció, l´esfondrament del viaducte de Gènova no ens ha agafat de sorpresa. No és la primera ni serà l´última obra de formigó vist amb més de cinquanta anys d´antiguitat que veurem caure, ponts, jàsseres, balcons, cornises, etc., totes elles pateixen al llarg dels anys, sense un manteniment adequat, un fort envelliment.
Si algú es pensava que el formigó era tan dur com la pedra i la podia suplir en molts elements constructius anava molt equivocat. Jo des de fa cinquanta-tres anys estic interessat a veure el comportament d´un formigó vist armat en uns pilars de 12 metres d´alçada que va construir l´empresa del meu pare. Degut a la seva amplada 1,20, una part del pilar queda a l´interior de l´edifici i l´altra a l´exterior, rebent, és clar, totes les variacions del temps. A l´interior estan perfectes com el primer dia, a fora -sobretot a la cara nord-, ja donen senyals de deteriorament. La dosificació grava-ciment en aquell temps es va fer amb la màxima cura, però el pas del temps no perdona ningú. Caldria ara una restauració amb resines especials que els donarien 50 anys més de vida. I això, la falta de manteniment segur que ha estat la causa del desatre de Gènova.
Els francesos varen aprendre la lliçó en el trencament del pantà de Frèjus l´any 1959. En una visita que vaig fer a la regió de l´Alvèrnia vaig poder comprovar el manteniment que fan en un pantà amb una capacitat semblant al nostre de Susqueda. Cada mes hi ha una inspecció amb un mini-submari per comprovar l´estat dels murs i cada 10 anys el buiden per treure els sediments acumulats i aprofiten per donar una capa de material impermeable al mur de formigó vist. M´agradaria molt que algun tècnic o enginyer responsable dels nostres pantans de Sau i Susqueda em digués, en aquet mateix espai de diari, quin és el manteniment que fan ells per consolidar un mur que com tot el formigó vist també al llarg de més de cinquanta anys pateix l´imparable pas del temps.
És just i convenient, però
Jesús Domingo Martínez girona
És just i convenient que els beneficis de la recuperació econòmica arribin a la butxaca dels treballadors, després dels sacrificis assumits en matèria salarial durant la crisi. Per facilitar-ho és important que el Govern no caigui en una precipitada voracitat fiscal dirigida a les empreses, que posi en perill la creació d´ocupació de qualitat i l´increment dels salaris.
Sembla que al govern de Sánchez no li surten els comptes a causa dels nous compromisos que incrementen la despesa pública. Penso que seria un profund error que tractés de quadrar, a costa de la productivitat, les noves inversions i la competència empresarial. Esperem que no caigui sota la pressió que s´exerceix des del populista partit soci, els efectes poden ser contraris a l´objectiu, la història ho demostra.
Alberto Sordi
salvador tarradas GUALTA
Itàlia té un intrigant historial de caigudes de ponts d´autopistes construïts entre els anys 60 i 70 del segle passat.
L´any 1971, l´actor Alberto Sordi va sorprendre el món cinematogràfic amb la seva actuació dramàtica en un film premonitori: Detenuto in attesa di giudizio. Tracta sobre un aparellador que viu a Suècia des de fa vuit anys, casat amb una dona sueca, i amb dos fills, que decideix passar les vacances d´estiu a Itàlia. A la frontera és detingut per una ordre de cerca i captura contra ell. Ningú sap dir-li de què se l´acusa i comença un penós periple de presó en presó, cel·la d´aïllament i reclusió psiquiàtrica, incloses. Finalment se li fa saber que està acusat de l´assassinat d´un ciutadà alemany. Quan el grau de la seva perplexitat i desesperació arriba al punt àlgid, s´aclareix l´entrellat judicial: l´enfonsament d´un pont d´autopista dissenyat per ell, va causar la mort d´un alemany, la família del qual va denunciar l´empresa constructora on ell treballava, acusant-lo de l´homicidi del seu parent. Posteriorment, el jutge va desestimar l´acusació d´homicidi, però a l´aparellador no se li va poder notificar el sobreseïment de la causa per problemes de comunicació internacional; de tal manera que encara constava com a homicida fugit.
Quan Nanni Loy va dirigir aquest film de denúncia, encara no havia caigut cap pont d´autopista.
