Aquesta setmana ha aparegut a la premsa una notícia que diu així: als coreans els va créixer el cap una vegada va acabar l´ocupació japonesa. La notícia explica les penúries i opressió que va patir Corea arran de l´ocupació japonesa a final del segle XIX i com l´estabilitat econòmica i la millora en alimentació a partir de la dècada de 1970 van contribuir a un augment mitjà de 92 cm3 de la cavitat cranial. Els homes nascuts els anys 1930 tenien un volum cranial de 1.502 cm3 i els nascuts el 1970 el tenien de 1.594 cm3. Per a les dones, el volum cranial va passar de 1.336 a 1.425 cm3.

S´estima que el cervell del gènere humà va créixer en tres milions d´anys de 450 cm3 fins a 1.500 cm3, un augment de 1.050 cm3 en trenta mil segles, és a dir, un creixement de 35 mm3 per segle... o, dit d´una altra manera, un creixement de 14 mm3 de capacitat cranial per a cada nova generació. Per això un creixement de 92 cm3, és a dir, 92.000 mm3, és un creixement fenomenal durant una generació, cosa que explica que l´augment del cervell es fa a base de superació de moments de canvi radical, de tal manera que durant molts segles, potser milions d´anys, no esdevé cap creixement substancial.

Si el consum energètic del cervell és del 20% de l´energia consumida pel cos, durant el creixement encefàlic el cos humà va haver d´espavilar-se per estalviar energia. L´any 2002 L. Aiello i J.C.K. Wells van formular la hipòtesi de «l´òrgan costós», a partir de la qual diuen que no seria possible un augment del volum del cervell sense que es reduís un altre òrgan amb un consum semblant d´energia. L´altre sistema que consumeix tanta energia és l´aparell digestiu. Això explica que l´home, a mesura que va anar creixent en habilitat, va canviar el seu sistema d´alimentació, reduint la ingesta de verdures i fruites, que afecta l´intestí gruixut, i augmentant el consum de carn, que afecta l´intestí prim. Aquest canvi va suposar una reducció de la mida i del consum metabòlic de l´aparell digestiu, alliberant un 20% de consum d´energia. Evidentment aquest canvi va ser facilitat pel descobriment del foc ara fa 1,5 milions d´anys.

Un augment de la mida del cap tenia també implicacions en el part. Un cap d´un recent nascut és dues vegades més gran que el d´una cria de qualsevol primat proper. Com que l´augment del volum cranial posava en perill el part, la solució que va trobar l´evolució va ser parir un nen sense que el cervell s´hagués acabat de desenvolupar. Així, si el nen hagués de ser autosuficient després de néixer, tal i com fan la resta d´animals, hauria de tenir una gestació de 16 mesos enlloc de 9, fent impossible la seva sortida pel canal de part. La solució va ser deixar el cervell a mig desenvolupar en el moment del naixement i deixar que s´acabi de desenvolupar durant el temps de lactància, fent que el cervell passi d´una mida de 400 cm3 a 1.000 cm3 en els primers dos anys de vida.

Tot plegat mostra que l´home està en plena evolució (ho acabem de veure a Corea) i que el cos cerca estratègies adequades per permetre la millor adaptació, sovint trobant millores en estalvi energètic. Ara ens podríem fer algunes preguntes. No és cert que cada vegada hi ha més nens prematurs? Si el coneixement augmenta de forma exponencial com ho està fent en les darreres dècades, voldrà dir que el cervell augmentarà més de mida? La prematuritat dels recents nascuts és un senyal? Els canvis en l´alimentació, com la irrupció dels vegans, no va en direcció contrària? O, per altre banda, la incursió cada cop de més d´aliments elaborats i altament calòrics, disminuirà encara més el treball digestiu, alliberant energia pel cervell?

Fa 1,8 milions d´anys sembla que la desaparició dels boscos d´Àfrica oriental va permetre que a uns humans estranys, amb grans cervells, els anés millor que no pas a l´Homo habilis. Una fase brutal de l´edat de gel, ara fa uns cent mil anys, va donar possiblement a l´Homo sapiens la oportunitat de demostrar la seva vàlua. Ara, al segle XXI potser passi alguna cosa semblant. Les dures condicions del segle XXI podrien causar el mateix efecte que les dificultats de fa 1,8 milions d´anys o de les de fa cent mil anys, creant una oportunitat per a homes amb un nou tipus de cervell que reemplacin els anteriors.

La civilització actual pot acabar en la seva desaparició, com també en la adaptació en un entorn massa complex per a ser dirigit per un humà. La tecnologia ens empeny ràpidament cap a un lloc on potser no voldríem anar i que no puguem evitar. La unió d´humans i màquines potser sigui una fase abans de que això que denominem intel·ligència artificial reemplaci l´Homo sapiens completament tal i com aquest va fer-ho amb els anteriors.

El canvi en el que estem sotmesos potser sigui tan inevitable com el que hi va haver entre la cultura de la caça i la recol·lecció a la de l´agricultura i ramaderia, el que hi va haver dels poblats a les ciutats i el que hi va haver de la mateixa agricultura a la indústria.