Que aixequin la mà aquells doctes analistes que van jurar que Donald Trump ja no residiria a la Casa Blanca per aquestes dates. El bàrbar president votat pels nord-americans ha estat menys nociu fins a la data del que es podia esperar, però aquesta evidència competeix amb el mantra ortodox de la satanització. Els diaris nord-americans aconseguiran amb els seus plors que l´emperador inculte ingressi en la història com un gegantí estadista. Sòcrates va sentenciar que no li importava el que un ase digués d´ell. Un periodista autèntic estaria orgullós que un titella de la televisió escombraries li digués «enemic del poble», però el New York Times i altres capçaleres lacrimògenes no volen un president al qual criticar, sinó un ídol al qual adorar.
El vergonyós alineament del Times amb George Bush, el carnisser de l´Iraq, no és una invenció de Trump, molt menys mortífer que el seu predecessor. Passat el fervor patriòtic, el diari novaiorquès va acomiadar amb deshonor a Judith Miller, l´autora de les informacions tòxiques sobre armes de destrucció massiva que havien inundat la portada del rotatiu. Els centenars de mitjans nord-americans que s´aixequen avui en ramat contra un bufó, no van arquejar ni una cella mentre Obama matava després d´una selecció personal i mitjançant un covard dron persones que mai van ser jutjades. Tampoc li van recriminar que no portés davant els tribunals un sol dels culpables del col·lapse financer.
Trump no ha assenyalat la palla en l´ull de la premsa. Ha ficat el dit a l´ull de periodistes que sospiren per la conxorxa presidencial, i furga en la cavitat ocular. Aquests abusos es neutralitzen des de la informació, així de simple. A ningú ha d´estranyar, en canvi, la solidaritat amb els ploramiques dels insignes cranis espanyols que es van doblegar servils davant l´excel·lent maneig dels temps de Rajoy, un Trump de cinema mut.
