L Informe sobre Comerç irregular a la via Pública, elaborat per la Sindicatura de Greuges el febrer de 2016, concloïa que «les administracions públiques no han de permetre el top manta, donat que es tracta d´una activitat il·legal, més pròxima a les trames mafioses que a la pobresa dels més vulnerables». El treball determinava fins a sis implicacions del fenomen dels top manta: 1. Socials (els venedors solen ser persones en situació irregular i explotades per trames mafioses); 2. Penals (venen productes falsificats); 3. Consum (els productes no tenen cap garantia); 4. Ocupació irregular de l´espai públic; 5. Tributari (no paguen ni IVA, ni taxes municipals, ni Impost de Societats): 6. Competència deslleial respecte a les empreses i comerços que operen d´acord amb la normativa establerta. Aquest informe, d´una institució com la Sindicatura de Greuges, s´encarrega de desmuntar la tolerància mostrada per alguns sectors envers els venedors d´aquests productes: «Els serveis socials bàsics disposen dels mecanismes per intervenir en persones, famílies i grups socials, especialment si es troben en situacions de risc social o exclusió, com és el cas dels venedors top manta». Tolerar aquesta venda il·legal equival a acceptar que les normes i les lleis de les quals ens hem dotat (tant d´activitats econòmiques com socials) són susceptibles de ser vulnerades impunement.

És obvi que els top manta no són, ni de bon tros, el problema més gran de la nostra societat i que el frau fiscal de grans fortunes és infinitament superior, però, com hem sostingut en altres ocasions, és una mostra de la incapacitat política, policial i judicial per resoldre un problema que, en el cas de la Costa Brava, apareix cada estiu des de fa anys davant la impotència dels municipis afectats. Un dels principals és Roses. L´article de la seva alcaldessa, Montse Mindan, publicat dimecres al nostre diari, era un exemple de la impossibilitat involuntària en la qual es veu immers el seu municipi per resoldre un problema que afecta la seva via pública i la seva activitat econòmica. Un complicat entramat legal impedeix Montse Mindan d´exercir les seves atribucions d´alcaldessa mentre observa com cada dia uns 400 venedors, segons citava en l´article, ocupen el passeig marítim de la població.

Hi ha alguna solució? Sembla difícil, mentre no hi existeixi una voluntat política per part de les diferents administracions. Bé, la municipal sí que la té, almenys en el cas de Roses. El contundent i clar informe de la Sindicatura de Greuges va caure en sac foradat. Un any després, el mateix síndic, Rafael Ribó, va tornar a denunciar la passivitat per acabar amb el top manta: «És una activitat il·legal en mans d´entramats mafiosos», va afirmar. L´Ajuntament de Roses ha provat tot el que està al seu abast: pressió policial, contractació de seguretat privada, decomís de productes, instal·lació de càmeres, creació d´un carril bici a l´espai utilitzat pels manters. Totes aquestes iniciatives han estat inútils. Increïble.