Premsa de Palamós

Davant d'un llibre d'aquestes característiques i abans de comentar-ne el seu contingut s'escau de fer algun comentari de caràcter general. El primer i més important és que hi ha llibres per llegir i hi ha llibres per consultar. Estem parlant avui d'aquest darrer tipus de llibres: llibres eina, instruments per trobar informació ordenada i sistematitzada al voltant d'un tema concret. Guies, inventaris, catàlegs, diccionaris, repertoris i diplomataris formen part d'aquest conjunt d'instruments que configuren la caixa d'eines dels treballadors i investigadors, dels arxivers i bibliotecaris, per posar a l'abast bases de dades que existeixen però que sovint ningú no s'ha preocupat de fer-les accessibles als usuaris potencials. La segona consideració que s'escau és que en els darrers quaranta anys s'ha avançat moltíssim en aquest terreny a l'àmbit local. En general els grans arxius, les grans hemeroteques i els grans dipòsits de les grans ciutats ja han disposat històricament d'aquest instrumental. En canvi no era el cas de les capitals comarcals, de poblacions mitjanes i petites, que havien tingut també el seu potencial associatiu, periodístic, polític, però que ningú no s'havia preocupat de sistematitzar. En aquest sentit mai no agrairem prou la tasca dels professionals que al capdavant dels arxius i de les biblioteques desenvolupen una tasca de servei col·lectiu que té com a objectiu posar a l'abast i fer accessible el patrimoni bibliogràfic i hemerogràfic de tota la geografia del nostre país. Naturalment si eixamplem el focus, aquestes consideracions de caire general i que hem aplicat als arxius i les biblioteques les podríem fer extensives als Museus, els Monuments i els equipaments patrimonials que desenvolupen en el seu àmbit una funció similar.

Avui però parlem concretament de la premsa de Palamós entre 1879 i 1975. La data d'origen, els autors la situen en la de sortida de La Verdad, una primera publicació palamosina de la qual es té constància tot i que fins avui no se n'ha vist cap exemplar. En una tria aleatòria, però plausible, els autors situen el final del seu estudi al final del franquisme, l'any 1975. Al llarg de tot aquest temps destaquen sobretot per raó de la seva continuïtat el Semanario de Palamós (1883-1888), el Boletín de la Cámara Oficial de Comercio, Industria y Navegación de Palamós (1892-1960), Marinada (1914-1930) i Proa (1955-1965) i Proa de Palamós (1965-1975) aquesta darrera amb continuïtat intermitent posterior fins el 2017. I amb més durada que cap altre, el Full domincal de Palamós (1917-2017).

Els autors agrupen les publicacions en diverses etapes: la restauració Borbònica, fins a 1923, la Dictadura de Primo de Rivera de 1923 a 1930, la Segona República (1931-1936), la Guerra Civil (1936-1939) i el Franquisme (1939-1975). Per a cadascuna d'aquestes etapes i després d'una introducció històrica de context trobem la fitxa històrica hemerogràfica de cada publicació amb els detalls que corresponen a una fitxa d'aquestes característiques.

El tractament de tota la informació obtinguda dona peu a diversos annexos començant per un repertori bibliogràfic. Segueixen després una selecció cronològica de reproduccions de portades, la llista de publicacions per períodes històrics, la llista de periòdics per anys de publicació, la duració de cada publicació, el llistat dels periòdics en llengua catalana, la relació de publicacions per ordre alfabètic, un llistat de directors de publicacions i una relació d'impremtes i impressors. S'hi inclou també, i naturalment és de gran utilitat, una llista alfabètica d'autors i d'articles per publicacions i un primer intent d'una relació, ja fora del marc cronològic del llibre, de publicacions aparegudes a Palamós entre 1975 i 2017. No sé si les publicacions analitzades haurien donat també per un petit apartat de fotògrafs i dibuixants que amb el pensament posat en Antoni Crosa Mauri jo he trobat a faltar.

Més enllà del pes i el batec de la vida local detectem per a cada etapa històrica l'hegemonia de diverses sensibilitats al voltant del conservadorisme i el cristianisme sovint, al voltant del republicanisme també i al voltant de la vida econòmica de la vila i de les activitats culturals i esportives. Un esment especial mereixen el conjunt de publicacions enquadrades en el nacionalcatolicisme i influïdes i condicionades per la Falange en els primers anys del franquisme i quan tots els brots d'etapes anteriors havien estat liquidats. La irrupció de la Proa en els anys cinquanta obre una escletxa de llibertat i esperit crític i prepara el terreny i anuncia el nou esclat democràtic que es manifestaria després de la mort de Franco (1975) i sobretot després de les primeres eleccions municipals democràtiques (1979).

Destaquen els noms d'alguns directors com Salvador Albert ( La Sardana), Lluís Bofill i Francisco Moré ( Proa), Martí i Miquel Roger Crosa ( Marinada) que troben ressons molt gironins en etapes curtes de Proa quan va ser dirigida per Jaume Ministral Masià (1955) o per Manuel Bonmatí Romaguera (1963).

En definitiva un llibre-eina molt útil, documentat i molt ben fet, que enriqueix la bibliografia palamosina i farà més planera la feina als interessats i investigadors.