Fa uns dies, aquest mes d´agost, vaig veure el nou conseller de Territori i Sostenibilitat (un eufemisme d´Obres Públiques), Damià Calvet, parlant molt indignat a la tele oficial. Exigia al Govern espanyol que aprovés unes bonificacions per treure «d´una vegada per totes» els camions de l´N-340, a Tarragona. El que es va fer al tram gironí de l´N-II. Amb bons resultats, tot sigui dit. «El govern espanyol arriba tard. Portem molts mesos esperant que aquesta mesura sigui una realitat». La queixa del conseller Calvet és raonable, però si ell porta molts mesos esperant, a les comarques gironines fa molts anys que esperem solucions per a la carretera de la Vergonya (la de Girona a Olot passant per Anglès), l´altra carretera de la Vergonya (la de Riudarenes a Hostalric) i la C-63 (la de Vidreres a Lloret), entre d´altres. Casualment, aquestes carreteres són de la seva competència. L´N-340, no.

A la C-63, el mes de juliol hi van morir quatre joves. I a les altres dues, també hi sovintegen els accidents mortals i nombrosos de menys greus. Són carreteres malmeses i perilloses. No d´ara; des de fa dècades. Les úniques intervencions que hi ha fet la Generalitat són mirar cap a un altre costat. Actualment, i després d´anys i panys de reclamacions, s´estan portant a terme unes obres de millora a la carretera de la Vergonya (entre Montfullà i Bescanó). Havien d´acabar el setembre, però sembla que s´allargaran sine die. Res sorprenent. Des de la plataforma d´afectats diuen que «estan aturades perquè no s´executen els pagaments». Fa poc, va romandre tallada pel xoc d´un cotxe i un autobús. Aquesta carretera és coneguda amb el sobrenom de la Vergonya des de fa més de quaranta anys. I continua igual. En els últims sis anys, l´única obra mínimament destacable que ha executat la Generalitat a les carreteres gironines ha sigut l´entrada de Figueres per Vilatenim. I, segurament, perquè en un moment donat un exalcalde de Figueres, Santi Vila, va ser conseller.