Segons les enquestes, el 65% dels espanyols estan a favor de retirar les despulles de Franco del Valle de los Caídos, Cuelgamuros, com li deien els presoners republicans que van tenir la desgràcia de construir-lo, en una obra faraònica que va rondar els 6 milions d'euros de cost, en una Espanya de fam i cartilles de racionament. Treure les restes d'un dictador reaccionari, que es va apuntar al carro del feixismes, de l'espai arquitectònic que lloa el seu triomf en una guerra d'extermini, hauria de ser quelcom natural, però no ho és. El gran triomf de la democràcia va ser no repetir els enfrontaments civils que van arruïnar el país en el segle XIX i les primeres dècades del segle XX. Primer, liberals contra absolutistes i carlins; després, republicans contra sublevats. Aquest èxit, el PIB per capita del 1975 era de 3.201 dòlars per persona; el 2017 és de 38.286 dòlars, superant a Itàlia, es va fer sense tocar les cúpules judicial, militar i administrativa. Aquesta mesura, discutible, va ajudar a superar els centenars d'atemptats d'ETA, els atacs de l'extrema dreta, i un cop d'estat del nucli dur del búnker, amb tancs al carrer a València. Passats els anys, amb la memòria històrica del president Zapatero, es va iniciar la recuperació de les restes de les víctimes oblidades en cunetes, vora els cementiris, en fosses comuns. Una recuperació digna, que es completaria amb un Valle de los Caídos convertit en espai públic, l'Estat hi esmerça diners en el manteniment, amb un discurs històric sobre la Guerra Civil.
Aquest seria l'ideal, fer una eina de divulgació per a una joventut que no sap res de rojos i blaus, i que pot comprar el discurs d'un dictador tou que -després d'enfonsar-lo, això ho obliden- va redreçar un xic el país. La retirada de les restes exemplifica el discurs de les dues Espanyes, una d'elles se sent atacada per un gest que no ha de ser la prioritat del Govern. Cal reformar l'administració retallant estructures, ajudar a l'actualització del model turístic; hi ha la necessitat de situar-nos en els canvis energètics que arriben. És fals que altres països ho facin molt bé, i nosaltres no. A Itàlia, el poble de naixement de Mussolini és un centre de pelegrinatge d'un feixisme que governa Itàlia, ajudat pel Podem itàlic. I si Alemanya es va desnazificar, va ser per la força nord-americana. Ara, un acord dels partits sobre la transformació del mausoleu del dictador seria una prova de maduresa democràtica.
