Durant els mesos d'estiu s'ha escampat la plaga de llaços grocs no biodegradables, de creus plantades en platges i places per recordar el viacrucis dels líders independentistes empresonats, de pancartes reclamant la seva llibertat i de banderes estelades que suplanten la senyera en institucions públiques.
Els dirigents independentistes no descansen. Saben que, com els ciclistes, es fotran de lloros si deixen de pedalejar. Estan sempre a l'aguait per propagar els seus postulats excloents. Quan s'omplen la boca de la necessitat de dialogar hom ja pot arrencar a córrer. Només és un joc de distracció per guanyar temps. Quina voluntat de diàleg hi ha quan, de bell antuvi, es posa damunt la taula com transitar pel camí de la secessió?
De fet, l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), una maquinària de manipulació ben untada, esmola les eines de l'agitació i de la propaganda per a l'enfrontament entre catalans i, també, amb la resta d'espanyols. Òmnium Cultural no es queda enrere. I els CDR actuen cada dia amb més impunitat i agressivitat.
D'aquí que les principals fites seran la concentració sobiranista de la Diada amb el lema «Fem la República», al marge de la Constitució i l'Estatut; una proposta «d'aturada de país» per commemorar la farsa del referèndum de l'1 d'octubre i un seguit d'actuacions el dia 16 d'octubre, aniversari de l'empresonament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. És un esplèndid menú degustació per a la tardor!
Però la proposta de la presidenta de l'ANC de repetir una «aturada de país», és a dir, un locaut emparat per la Generalitat, entitats locals i empresaris privats, suscita reticències
La convocatòria, per reeixir, ha de tenir al·licients com permisos retribuïts, poder treballar a porta tancada o canviar hores per fer-les un dia festiu com el 12 d'octubre.
A la vegada, per animar els dèbils d'esperit, s'ha de donar la llauna en televisions, ràdios, diaris i xarxes socials.
Si la proposta prospera serà beneïda pel president Torra, sempre i quan obtingui el plàcet de Puigdemont, partidari del caos. Cal tenir en compte que la dèria del líder suprem passa per reforçar la seva Crida Nacional per la República, un projecte d'unió de les forces sobiranistes, que, de moment, ERC i la CUP han rebutjat.
Per tot plegat, en els pròxims mesos els dirigents secessionistes apel·laran al diàleg només de boca i intensificaran la pressió mediàtica i l'ocupació dels espais públics.
Els resultats dependran de la força de l'independentisme rupturista davant un govern dèbil a Madrid, que necessita dels vots nacionalistes per sobreviure, i a qui els partits constitucionalistes exigeixen una major contundència enfront el desafiament separatista.
Mala peça al teler!
