06 de setembre de 2018
06.09.2018
Diari de Girona

Difícil comptabilitat

06.09.2018 | 01:19
Difícil comptabilitat

Els espanyols veiem la televisió encesa unes quatre hores al dia. No hi ha estadístiques sobre quant temps la veiem apagada, la qual cosa és una llàstima, ja que ens serviria per esbrinar el grau de depressió col·lectiva.

– Ahir vaig estar dues hores davant de la tele sense adonar-me que no l'havia encès –diu un ancià vidu a un amic, també vidu, a la taula del costat.

Sé que són vidus perquè coincidim amb freqüència en aquest establiment on al gintònic no li posen cogombre encara que ho demanis de genolls. Els vidus, de totes maneres, porten escrita la seva condició a la cara, a la roba, en la seva manera de moure's. Per a la majoria dels vidus de certa edat la vida no és més que una sala d'espera en la qual esperen el tren que els porti amb la seva dona. El cas és que aquest home va estar veient la tele dues hores sense adonar-se que no funcionava.

Això és la depressió, em vaig dir. O el nirvana. Vaig tornar a casa, em vaig instal·lar al sofà, davant de la tele, i vaig començar a mirar-la. Al cap de poc va entrar la meva dona i va preguntar què dimoni feia.

– Estic veient la tele –vaig dir.

– Però si està apagada.

– És que estic deprimit –vaig respondre.

La meva dona va abandonar la sala i al cap de poca estona la vaig escoltar parlar per telèfon. Li explicava a algú el que acabava de succeir.

Els diaris dediquen poc espai a la programació televisiva si tenim en compte que ens ocupa més temps que la lectura de la política internacional, fins i tot que la nacional. Deu tractar-se d'un temps no computable a efectes existencials, d'una altra manera no s'entén aquest desinterès. La comptabilitat dels moviments televisius de l'ànima resulta impossible perquè no se sap quines sèries o programes cal col·locar en el Deure i quins en l'Haver. L'assumpte es complica quan fem vaga de tot, fins i tot dels telenotícies. Un home assegut davant d'una pantalla de plasma fosca que observa amb l'atenció d'una pel·lícula pornogràfica és un misteri, potser una bomba, perquè no hi ha manera de saber què passa pel seu cap. Quantes bombes d'aquest tipus hi ha al nostre país? On es pot consultar aquesta estadística?

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook