Els uns i els altres utilitzaran la propera Diada per tornar a surar en el corrent i jugar amb l´opinió pública. Com el Dia de la Marmota, funcionarà com l´esdeveniment propici per estudiar les vigílies del clima a Catalunya, d´un hivern polític que no s´acaba, farà de trampolí per als showmans de l´independentisme o per als Nostradamus de la manca de convivència. Sota aquesta marea d´opinions, en silenci, obrint-se pas sobre la selva de notícies falses i opinions infundades, una societat farà front a la seva època.
Anys enrere comentava amb el meu editor històries pròpies del periodisme. Dies més tard d´haver-se publicat un reportatge, pel qual havia suat tinta, trobaria el paper del diari on havia estat imprès embolicant en un xinès una dotzena d´ous. El meu editor, en canvi, havia vist com un familiar s´eixugava el terra amb el diari d´una de les primeres notes publicades de la seva carrera. Ho comentàvem no per menyspreu del sagrat ofici del periodisme, sinó per aquesta ironia pròpia que tenen les notícies, les opinions, tot el que es publica. Molt conscients alhora dels altres destins d´un reportatge, de la importància d´una veritat ben dita.
La sensació actual és que tot és superficial, que recau en el decorat, que no escomet cap problema de fons, fins enfonsar-se en l´oblit. Un «digues el que vulguis total d´aparèixer». Com manen els titulars, mana el transitori i l´espontani. Així és com uns i altres acaben menjant-se fake news amb patates i, pensen, es menjaran la Diada amb la mateixa guarnició. No obstant això, els que juguen amb l´opinió pública juguen amb foc. Li va passar a Quim Torra per avivar el foc de l´independentisme, li va passar fa poques setmanes a Pablo Casado, en donar suport a notícies falses. Molts polítics prenen el que diuen com el que omplirà aquell paper que en breu anirà a embolicar una dotzena d´ous o a assecar un terra.
Convindria fer-los recordar a aquests senyors que, fa molt poc, tots els casos de corrupció del PP, que van afartar l´opinió pública, van acabar amb un govern. Sense el cansament generat la moció de censura a Mariano Rajoy hauria estat paper mullat. El publicat als diaris va ser el Sant Martí dels que es rebolcaven en la corrupció més abjecta. Les fake news i les opinions «per aparèixer» són ràpides, s´estenen amb la velocitat de la llum però el seu pes és el de la ploma i ni tan sols.
La veritat és lenta, gravitacional, però més contundent que mil tones de ferro.
