Res que Rajoy no és president, Albert Rivera s'ha quedat com en orsai i, per dissimular-ho, procura acaparar titulars; dia sí, dia també... Així, doncs, quan no està clamant perquè torni el 155, se'n va a treure algun llaç groc. O, millor encara, es dedica a perdre els papers a TV3. O rebenta el pacte amb el PSOE a Andalusia. Rivera, sí, és l'home dels sainets.

De vegades, és clar, alguns dels seus estirabots demagògics li peten als morros. I acaba fent el ridícul i es queda en pilotes, igual que en aquells cartells amb què es va donar a conèixer de jovenet. L'últim? La seva celebració del dia autonòmic. Un gran invent. Digne de rivalitzar amb els de l'eminentíssim doctor Bacteri.

L'enginy de Rivera, i el de la ciutadania que l'acompanya, també es fa present en els girs lingüístics que utilitza. El llenguatge ciutadà sol transformar els exiliats, que estan tips de personar-se davant dels tribunals europeus, en fugits de la justícia. I els caps visibles de l'1-O són titllats de colpistes (perquè el que van fer, i s'ha de ser curt per no veure-ho!, és ben igual que allò altre d'en Tejero).

Tampoc no es cansa de repetir, ai!, que el món independentista és ple de gent supremacista i amb moltes ganes de violència. Cosa que tot el món va poder comprovar de nou dimarts passat. De fet, si compareu les salvatjades que vam fotre al carrer amb les dels recents disturbis i algaravies de Chemnitz, qualsevol europeu objectiu convindrà que aquells alemanys, a diferència d'aquesta gentussa de la Diagonal, eren uns prohoms pacífics, exquisits i civilitzats.