14 de setembre de 2018
14.09.2018

«Pakis»

14.09.2018 | 01:14

El dimarts al vespre, en veure que a casa s'havien esgotat algunes existències alimentàries, vam anar a comprar a una nova botiga que s'havia obert a la carretera de Vic, de Manresa. De fet, era l'única botiga oberta durant la Diada. L'empleat era pakistanès. Entre altres aliments, vam comprar síndria. En preguntar-li si estava bona, ens va respondre que si no ho estava, a l'endemà següent ens tornaria el doble del que ens va costar. No ho va haver de fer. Estava boníssima. Aquest estiu, quan no aconseguia recarregar el mòbil vaig anar a Movistar a Palafrugell. Em van dir que ells eren una oficina comercial i que havia d'anar a una botiga de pakis a la cantonada. De seguida van veure el problema i em van dir que en tres dies estaria arreglat. Van demanar-me el nom, DNI, direcció i data de naixement. Vaig deixar el meu mòbil, que és com deixar la meva eina professional, agenda inclosa, i al cap de tres dies hi vaig tornar. Tot arreglat. Vint euros. Hauria pagat més. De fet, estar tres dies sense mòbil té la seva part positiva. Aconsegueixes desconnectar bastant. M'explica un amic que un cop va preguntar a uns botiguers pakistanesos quan feien vacances i la resposta va ser: «Mai. No he creuat mig món per anar-me'n de vacances». Hi ha tant debat sobre horaris comercials i com gestionar l'oferta en el món d'internet que no ens adonem del més important: qui encerta, guanya. I encerta el que sap respondre a la demanda del client en el moment oportú. Oferir un bon servei i un bon producte, oferir confiança, ser educat, voler treballar quan faci falta, això són els fets diferencials. Aquest estiu m'han pres el pèl a algun establiment de pagès: síndries podrides, préssecs sense gust, preus escandalosos. Qui ho fa malament si no espavila, acabarà sense compradors.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook