No és que sigui un mal moment perquè dimiteixi la ministra de Sanitat, dues hores després que el seu president li donés suport, és que era un mal moment per posar en dubte el màster de Carmen Montón! Setembre és el mes d'engreixar els currículums com maig és el d'aprimar els cossos. Unes vegades l'objectiu és entrar al biquini i, altres vegades, en plantilla.
Assenyalem la ministra i els mestratges, imprescindibles per tenir la formació que exigeix el mercat de treball, encara que la major part dels contractats ho siguin per sota de la seva capacitació i encara que la forma més segura d'aconseguir ocupació a Espanya segueixi sent tenir un conegut en una empresa.
Els màsters ensenyen, sí, però també han estat una forma de privatització de l'ensenyament -fins i tot a la universitat pública- explotada principalment pels bancs que ofereixen crèdits a la formació i afilada per les retallades en beques que van propiciar la crisi i la seva administració per un govern de dretes. A l'accés de la universitat al mercat s'ha donat un frau, fins ara inèdit: el regal de titulacions a polítics joves amb ganes de créixer ràpid, als quals la part més oficial de la societat exigeix bons currículums.
La ministra va fer un màster en la neociència que té com a objecte el subjecte femení des d'una perspectiva de gènere enfront de la visió de l'heteropatriarcat. Per culpa del programa informàtic es va matricular tard en aquest curs presencial que va ser semiabsencial.
El pitjor, a dimissió presentada, va ser aquest to sever i aquesta mirada a càmera amb la qual va proclamar en roda de premsa «no tots som iguals», va crear un silenci dramàtic i va repetir, acusadora, «no tots som iguals», perquè mostra que és igual que molts barruts ja coneguts.
