16 de setembre de 2018
16.09.2018

Canvi climàtic

16.09.2018 | 06:00

Tot i que hi ha gent que nega el canvi climàtic, hi ha prou dades per constatar que aquest efecte és ben real. La més important d´elles és el contingut d´anhidre de carboni, el CO2. Els russos van fer una exploració a Vostok, al centre de l´Antàrtida, realitzant una perforació al gel de 3.600 metres de profunditat. El cilindre extret mostra l´acumulació de gel per a cada any des de fa milers d´anys i en ell es pot estudiar com ha evolucionat la concentració de CO2.
Al llarg de la història de la Terra hi ha hagut molts canvis climàtics deguts a modificacions en la seva estructura, a violents volcans i a majestuosos incendis. Tot això va afectar la concentració de CO2 amb pujades i baixades. El gràfic de la concentració de CO2 en els últims 400.000 anys mostra que els pics més alts en aquests anys van tenir una concentració de 280 ppm cap al 420.000 aC, de 300 ppm cap al 330.000 aC, de 280 ppm cap al 240.000 aC i de 280 ppm entre els anys 130 i 110.000 aC. Mai la Terra havia sobrepassat el nivell de 300 ppm i a l´any 2016 vam assolir el valor de 403 ppm.
El clima de la Terra en els milions d´anys que existeix ha patit diversos episodis de glaciació i d´escalfament degut a la influència de l´òrbita de la terra i de la seva inclinació respecte al sol. Hi ha hagut aproximadament una glaciació cada 100.000 anys fins a l´última, que va ser ara fa uns 40.000 anys. Són els cicles de Milankovitch. Les anàlisis del gel de Vostok també han permès avaluar la temperatura de l´aire atrapat de forma que la correlació entre els valors de temperatura i de CO2 són sorprenentment alts. Això és així perquè el CO2 és un regulador de l´atmosfera de la Terra: per un costat, col·loca una capa protectora a l´atmosfera, junt amb el vapor d´aigua, que atrapa la calor de la Terra i no la deixa sortir a l´espai. Sense aquesta capa protectora la temperatura de la Terra seria de -20 ºC enlloc dels 15 ºC que té. Per altre costat, com més alta és la temperatura, més reacciona el CO2 amb el mar, produint carbonats minerals, fet que alhora fa baixar la temperatura, regulant el sistema.
Al llarg de la història hi ha hagut períodes calents i glaciacions on la vida es feia extremadament difícil. A partir del Neolític, els períodes freds han estat comptats, fent que l´home patís canvis notables per poder superar el període. A l´any 3800 aC, la retirada dels monsons va afeblir Egipte i Mesopotàmia, però va enfortir la ciutat d´Uruk. A l´any 2200 aC i a l´any 1250 aC tenen lloc noves sequeres que enfonsen Egipte i Mesopotàmia desencadenant migracions massives i el col·lapse dels estats, amb plagues terribles. A l´any 800 aC l´eix de la Terra va patir una lleugera oscil·lació que va provocar vents hivernals a tot l´hemisferi nord, cosa que va afavorir l´àrea del Mediterrani en lloc del nord i oest d´Europa, propiciant el creixement de Grècia, Fenícia i Itàlia. Entre els anys 200 i 500 dC, les temperatures van baixar 1,1º, fet que, combinat amb l´intercanvi entre Europa i Àsia, va portar a una permuta de microbis que va matar 5.000 persones diàries a Roma, provocant una misèria immensa. La temperatura d´Egipte havia servit de barrera per al desenvolupament de les puces que portaven la pesta bubònica, però una baixada de temperatura a l´any 541 va activar les puces, matant unes cent mil persones. A l´any 900 dC, un canvi en l´òrbita de la Terra va provocar un augment de la temperatura d´entre 0,5 i 1,1 ºC, reduint les precipitacions en un 10%. La població musulmana va caure un 10% mentre que la del nord d´Europa es va duplicar en tres segles. Entre 1645 i 1715 hi va haver uns anys terriblement freds a Europa i Àsia, fet que va resultar en una desforestació radical d´Europa, fent entrar el carbó com a combustible a Anglaterra. Durant aquests anys, la pesta negra es va estendre per tot Europa, provocant una mortalitat que va sumir els territoris en la pobresa.
El canvi climàtic, doncs, és una constant en la història de la humanitat, canvis que anaven acompanyats de períodes llargs de morts i misèria, sovint d´emigracions. Però els canvis foren sobretot per períodes freds, pocs van ser calents i ara ens trobem en una situació en la que la concentració de CO2 pot fer augmentar la temperatura 2 ºC, 3 ºC o 4 ºC segons l´escenari que es desenvolupi.
L´efecte hivernacle d´ara no es deu a fenòmens naturals ni a la inclinació de la Terra, es deu exclusivament a la combustió d´energia fòssil en forma de carbó, petroli o gas. Aquests combustibles van atrapar CO2 de l´atmosfera en boscos fa milers d´anys, quedant emmagatzemat en format fòssil. La seva combustió massiva allibera aquell CO2 i l´afegeix a l´acció normal de la Terra. Aquest fet no pot ser neutralitzat pels mecanismes naturals del planeta, augmentant la seva concentració a l´atmosfera i aixecant l´efecte hivernacle.
Per això és important actuar per frenar l´augment de CO2 generat a partir de la combustió de fòssils, perquè el canvi climàtic ha estat històricament un inductor de la història, afavorint la fam, la migració, la malaltia i el col·lapse dels estats, els cinc genets de l´apocalipsi d´Ian Morris. Veurem, doncs, com som capaços de frenar la concentració de diòxid de carboni, l´augment de la temperatura de la Terra i com minimitzem els efectes de fam, migració i malalties. El coneixement i la tecnologia són capaços de frenar les emissions, només falta que els canvis socials, culturals i polítics es posin en marxa... perquè per progressar fa falta canviar!

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit