Sorprèn la notícia de l'aparició d'un vehicle estimbat, amb un adult i un infant, pare i fill de Sabadell, a la zona de les carreteres plenes de revolts, giragonses i penya-segats, compresa entre Colera i Portvendres, a banda i banda de l'antiga frontera. En escriure aquestes línies, no s'ha aclarit si es tracta d'un lamentable accident o del suïcidi del progenitor, amb totes les connotacions terribles que això implica.

La notícia convida a reflexionar sobre aquesta batalla que es declara quan s'acaba l'amor, i comencen els tràmits de divorci en algunes parelles. En lloc d'intentar preservar els infants del matrimoni en vies de desaparició, de les disputes familiars, alguns d'aquests pares i mares, sigui per rancúnia, venjança o per creença que ells els educaran millor, volen atreure's els infants al seu costat, malparlant i indisposant-los contra el pare o mare rival. En lloc d'entendre que a l'infant li cal el màxim d'estabilitat en un moment com aquest, i s'agreugen així les pors que el trencament els pot provocar.

Uns pares i unes mares que perden els papers, fent de la seva raó la raó absoluta. Ignorant la sensació d'angoixa, fracàs i sorpresa d'uns infants, indefensos i manipulables. Utilitzant, a vegades, els nens i nenes com a excusa, com a hostatges i com a plataforma per fer mal a l'antic amor. Fins a extrems intolerables. En aquesta utilització de l'infant, hi ha un dels punts més foscos de la fi de l'amor en parella. En no voler escoltar l'opinió o els sentiments de l'infant, fent-los servir només com a objectes de possessió i lluita. Un camp de batalla que els petits i petites no es mereixen, i que pot perjudicar el seu present, els estudis i la relació emocional amb els companys i companyes; la força i l'energia amb què encaren els reptes diaris de l'escola, l'esport i l'aprenentatge. Si creiem que el somriure dels més petits és un dels grans tresors de la humanitat; una meta. Una alegria per als adults. Hem d'entendre que arribar a acords amb l'antiga parella és la millor manera de fer que els infants continuïn la seva vida amb la normalitat més gran possible. Aquest enemic en què s'ha convertit la persona abans estimada segueix sent pare i mare, i vol les millors coses del món per als seus. Sense xantatges, sense hostatges i sense camps de batalla. La vida ja és prou dura, perquè la fem més esquerpa i difícil encara.