On serem cada un de nosaltres d'aquí a 20 anys? Tot va tant de pressa i canvia tan ràpidament que es fa difícil de dir. Per això cal entendre que, possiblement, els pronòstics representen més una voluntat que no un convenciment fruit d'una anàlisi freda i desapassionada. Carles Puigdemont diu que no passaran de 20 o 30 anys que Catalunya serà ja un estat independent i que ell podrà tornar a casa, i que si això acaba passant abans demostraria la maduresa de la democràcia espanyola. Això ho ha dit ara en una entrevista concedida al diari flamenc Het Belang van Limburg. Com canvien les coses: si la legislatura passada ens havia de situar a les portes de la independència en tan sols 18 mesos, aquesta no sembla que hagi de servir per creuar-les, ni en l'improbable cas que es puguin reconduir les tensions dins del Govern i s'arribin a esgotar els quatre anys de mandat. Però mentre no arriba la independència, Puigdemont no s'està d'expressar el seu desig que Espanya sigui capaç de regenerar-se. Unes afirmacions que, en tot cas, no permeten concloure si està disposat que l'independentisme polític participi d'aquest procés de regeneració amb la mateixa implicació que va tenir quan es va votar la moció de censura de Pedro Sánchez. En la mateixa entrevista, l'expresident de la Generalitat afirma que Catalunya és avui més independent que ara fa un any perquè de facto el poble català és ja una realitat política, com si aquesta fos una consideració completament nova i conseqüència de l'estratègia portada a terme per l'independentisme. No sembla ni fàcil ni productiu haver d'estar permanentment justificant allò que no va sortir bé i menys quan ets tu un dels que en paguen personalment les conseqüències. Si ell no se n'adona, sí que n'hi ha d'altres del seu partit que ja ho comencen a veure i que no estan disposats a esperar tant temps.
